No solc posar cap fotografia en aquest apartat, però en visitar Can Perla, el blog de Manel Alonso, i veure-l'hi tan trempat, no me n'he pogut estar. Ja coneixeu la meua cleptomania (literària i gràfica, no us aneu a pensar!). Evidentment, es tracta de Vicent Nàcher. No és company de Facultat, com els tres poetes anteriors (Begonya, Joan Elies i Maria Josep), però de miracle. Som del mateix any, i ell anava un curs per davant perquè jo vaig canviar de carrera en acabar primer d'Historia. De l'últim poemari, Jardí públic, en podreu saber més visitant el blog d'Alonso. Jo us avance que paga la pena. Però per saber-ho de cert, haureu de passat per caixa (o buscar-lo en prèstec). Ací teniu un tastet de fa molts anys (del 91, si no estic equivocat), d'un recull brevíssim que porta per títol Remors de mel. Interessant, l'economia de signes prosòdics. Interessant, l'eufonia dels mots. Interessant, el lèxic senzill i profund alhora. Interessant, els gerundis que et fan dubtar on has de tallar cada sintagma. Gaudiu-lo.
5
5
capseta de cristallets
rodolant capgirantcaleidoscopi de figures
ballarina del solla meua capseta de cristall
(irreal) entre estelscascavellejant trepitjant
llagrimetes calabruixoblit boira
esquinçada als llavistendres de plomes
ocells enlairatsallò que tocant-ho canvia
inseparable font de la il·lusióamb aigua blanca
que no es trencallum de lluminositat
en una sola nitincalculable indivisible
sense final
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada