dimarts, 6 de gener de 2009

EL TASTET 11 / VICENT NÀCHER



No solc posar cap fotografia en aquest apartat, però en visitar Can Perla, el blog de Manel Alonso, i veure-l'hi tan trempat, no me n'he pogut estar. Ja coneixeu la meua cleptomania (literària i gràfica, no us aneu a pensar!). Evidentment, es tracta de Vicent Nàcher. No és company de Facultat, com els tres poetes anteriors (Begonya, Joan Elies i Maria Josep), però de miracle. Som del mateix any, i ell anava un curs per davant perquè jo vaig canviar de carrera en acabar primer d'Historia. De l'últim poemari, Jardí públic, en podreu saber més visitant el blog d'Alonso. Jo us avance que paga la pena. Però per saber-ho de cert, haureu de passat per caixa (o buscar-lo en prèstec). Ací teniu un tastet de fa molts anys (del 91, si no estic equivocat), d'un recull brevíssim que porta per títol Remors de mel. Interessant, l'economia de signes prosòdics. Interessant, l'eufonia dels mots. Interessant, el lèxic senzill i profund alhora. Interessant, els gerundis que et fan dubtar on has de tallar cada sintagma. Gaudiu-lo.

5

capseta de cristallets
rodolant capgirant
caleidoscopi de figures
ballarina del sol
la meua capseta de cristall
(irreal) entre estels
cascavellejant trepitjant
llagrimetes calabruix
oblit boira
esquinçada als llavis
tendres de plomes
ocells enlairats
allò que tocant-ho canvia
inseparable font de la il·lusió
amb aigua blanca
que no es trenca
llum de lluminositat
en una sola nit
incalculable indivisible
sense final