Amb tanta festa, em semblava que feia un parell de dies des que havia escrit el post Tragicomèdia en sis actes, amb explicació i petició final. Però no: en fa ja deu (o onze) i la roda no para. Avui mateix m'ha arribat en forma de comentari l'enllaç al blog a què feia referència. Alí Bayà, l'anònim escriptor (supose) ho explica amb tot detall.
I jo plegue. No en parlaré més de l'assumpte. Qui havia de parlar ja ho ha fet, i qui calla li dóna la raó (o, com a mínim, no li la lleva).
La noia perduda a l'àrtic
-
De vegades, les pors de la vida ens persegueixen i ens arraconen. Però és
precisament en aquests moments de sofriment i de caiguda que, a través del ...
Fa 12 hores
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada