dissabte, 3 de gener de 2009

PUNT I FINAL (DE LA MEUA PART)

Amb tanta festa, em semblava que feia un parell de dies des que havia escrit el post Tragicomèdia en sis actes, amb explicació i petició final. Però no: en fa ja deu (o onze) i la roda no para. Avui mateix m'ha arribat en forma de comentari l'enllaç al blog a què feia referència. Alí Bayà, l'anònim escriptor (supose) ho explica amb tot detall.
I jo plegue. No en parlaré més de l'assumpte. Qui havia de parlar ja ho ha fet, i qui calla li dóna la raó (o, com a mínim, no li la lleva).