MICRÒNIQUES 4 / TÒPICS

Sostenia la foto esgrogueïda enquadrant-ne els angles inferiors amb l’índex i el polze de cada mà. S’hi veia la pròpia imatge, la que en el seu dia havia pensat que era la d’un home acabat de fer. Assegut en una cadira de repòs en un espai exterior, amb un ginjoler plantat per ell mateix com a fons, l’estampa era completada per un nadó abraçat a la dreta i un llibre deixat caure sobre la falda de manera forçada i antinatural perquè que se’n veiés la portada.

Feia temps que havia arrancat l’arbre: l’ombra era punxeguda i traïdora, i els fruits sempre estaven cucats. El nadó s’havia convertit en un adolescent mal educat que només li adreçava la paraula per dir-li passa de mi i no em ratlles, col·lega, o brofegades semblants. I del seu llibre, n’havia hagut de comprar tota la tirada a preu de paper vell quan l’editorial, al poc de la publicació, decidí descatalogar-lo.

Anà al pati, al mateix on setze estius abans s’havia pres la instantània, i es llançà al pou. Feia anys i panys que era sec, el pou, i només es va fer quatre arraps i un parell de bonys. Ho sabia de sobres, però no va poder estar-se’n de prendre la decisió que, segons la immensa majoria, era la preceptiva en aquelles circumstàncies.