Hi ha innombrables versions musicades, del poema. Sens dubte la més coneguda és la de Lluís Llach. Jo, en canvi, us deixe la del gran Ovidi. El vídeo és un petit homenatge a l'alcoià.
Corrandes de l'exili
Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somnio completa.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada