dimarts, 20 de gener de 2009

EL TASTET 13 / JOAN OLIVER

El tastet avui continua amb un altre clàssic: Joan Oliver. O Pere Quart, com més us agrade. Em posa els pèls de punta, les Corrandes de l'exili. De primer, per la qualitat intrínseca de la composició. De segon, perquè pense en el moment i en les circumstàncies en què va ser escrita. I, per últim, perquè fa esment de la terra d'Oliver, el Vallès. Jo també me l'estime molt.

Hi ha innombrables versions musicades, del poema. Sens dubte la més coneguda és la de Lluís Llach. Jo, en canvi, us deixe la del gran Ovidi. El vídeo és un petit homenatge a l'alcoià.



Corrandes de l'exili

Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somnio completa.