dimecres, 24 de desembre de 2008

ROMANÇO LITERARI 17 / LECTOR MANCAT D'INSPIRACIÓ

És tòpica la figura de l'escriptor mancat d'inspiració. Però el que em passa a mi és que no tinc inspiració com a lector. En l'últim mes he agafat unes deu obres de diversos gèneres i les he deixades totes. No n'he pogut acabar ni una. I entre la nòmina hi ha autors consagradíssims i obres de renom. Cal pensar que la culpa és meua. Realment, sé que la culpa és meua. El problema és que aquests llibres que vaig deixant, és molt difícil que els reprenga posteriorment, quan estiga més inspirat (com a lector). Us passa el mateix? Algú m'ha dit que sí, però voldria conéixer més opinions. I més solucions.
La meua solució passa, habitualment, per la relectura. Agafe alguns llibres que m'han entusiasmat i els llig per segona (o per tercera, o per quarta) vegada. A hores d'ara tinc damunt de la tauleta de nit La balsa de piedra (cal una traducció al català ja!) de Saramago i el Marcovaldo de Calvino (aquest en italià, per la qual cosa em costarà d'acabar Déu i ajuda). I una altra solució és escriure. Quan no puc llegir, escric. Escric seriosament, vull dir, perquè alguna coseta faig sempre cada dia. És més, quan escric no llig. És una altra mania. Perquè si llig alguna cosa que m'agrada especialment, tinc la sensació que la lectura contamina posteriorment allò que estic creant.
En definitiva, que, com que no puc llegir (o almenys no puc llegir compulsivament, com solc fer-ho), escriuré. Escriuré de veritat. Però no promet res.
Bon Nadal.

7 comentaris:

Francesc ha dit...

Supose que a tots ens passa. Un llibre té un moment per a cadascú.

Si et val d'aluna cosa, jo estic llegint ara Viatge d'hivern, de Jaume Cabré, i de moment m'agrada, però bé, és que li tinc gairebé adoració mariana al Cabré.

Bon nadal,

ginjol ha dit...

Doncs mira, com que jo també li tinc adoració mariana al Cabré, et faré cas. Pensava rellegir Les veus del Pamano, però fa massa poc que el vaig llegir per darrera vegada.

Boro ha dit...

A mi sempre que em passa això de començar una (o dues) lectures que no em fan el pes -i, mal que em pese, acabe deixant-me-les- el que faig és frecórrer a Joan Olivares. Així, clar, el que passa és que ja he llegit tres vegades Vespres de sang i dues l'Estrep, però no em canse mai de llegir al mestre d'Otos!!

Corpi ha dit...

A l'igual que l'escriptura seriosa necessita més de tonyar-la que d'esperar a que baixe l'angelet de la inspiració, també la lectura necessita de força i dedicació per dur-la endavant, almenys això és el que jo faig. M'obligue un poc a llegir quasi tots els dies, encara que siga quan vaig a l'excusat. És una obligació que m'he autoimposat i que crec que no em farà cap mal.

Comtessa d´Angeville ha dit...

La relectura és bona sol·lució temporal, hi ha llibres als que un mai es cansa de tornar. Fa temps que me veig amb un problema semblant: no és que deixe els llibres al poc de començar-los, faig un esforç i acabe encara que no m'enganxen del tot, però una volta finalitzats em fa la sensació d'haver estat perdent el temps. Vull dir, que fa molt que no trobe del que gaudisca realment, no parle ja d'un llibre colpidor d'estos que et fan plantejar-te mitja vida, no, simplement passar un bon rato amb la lectura.

També com diuen per dalt, cada llibre té el seu moment i tot és trobar el llibre adequat al moment que li pertoca.

P.S: Tinc Plagis guardaet, fa que el volia i un pardalet me contà que una amiga me l'havia comprat per a Reis, així que me toca esperar. Per les referències, de segur que no serà un d'eixos que acabe de llegir a desgana!

Anònim ha dit...

Acabe de deixar Plagis. L'he llegit d'una sentada. També feia molt que no llegia res engrescador i aquest ha sigut el regal de Nadal d'una bona alumna. Després de dies de dinars i sopars eterns i visites agradablement de compromís he passat un dia perfecte, arraulida al sofà, llegint. És indescriptible el goig de llegir i de desxifrar les tècniques narratives. Felicitats! Com a consell, jo llig de cor, i si res no m'atrau, no llig, senzillament espere, i mire amb tots els sentits que alguna lectura em cride a les portes del cor. Ànim. Assumpta

ginjol ha dit...

Comtessa, espere que t'agrade Plagis.
I a tu, Assumpta, moltes gràcies per llegir-lo i moltes gràcies per les teues paraules.
Una abraçada per a cadascuna.