Ei! Se me'n passava el tastet, aquesta setmana. Més val tard que mai. No sé què em passa (en realitat m'ho ha fet notar un company d'estudis via mail) que molts dels tastets que us he ofert són textos vistos a classe en els anys de facultat. Potser siga que els vam treballar tant que s'han quedat al moll de l'os. Però cap problema. Avuí un sonet de JV Foix, del recull Sol i de dol. Fantàstic. A més, el podeu escoltar recitat per l'autor en aquest enllaç. El so no és massa bo, però crec que tot i això paga la pena.
Au, Filomena, que la mar s'acosta!
Tomba el volant, que els viratges són curts;
Acosta el front, i et diré els mots en curs:
Que un grec es penja, i Crisip és ton hoste,
O que el sastre ens espera a mitja costa,
diu que és ciclista i vol anar a la URSS,
Amb els pneumàtics prenys de texts obscurs
Del segle IV, i als daus als déus aposta.
Ai, que la mar és més forta que el vi!
I sé el que dic, i no. Ballaré nu
Dalt del capot o, lleu com una daina,
Empenyeré el canot lla mar. ¿I qui
Gosa negar que els diaris van dur
Que só l'heroi d'una nova Cartaina?
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
-
*( Fotografia de Jürgen Fälchle)*
*II *
*Vindrà l’hora de jutjar-me *
*i hauré estat els meus versos i esborralls:*
*una joguina plàstica, un gla...
Fa 8 hores
3 comentaris:
Ai, la mar...
:)
Hola, ja he llegit PLAGIS. He de dir-te que m'he distret molt i que la recomane a tots els lectors del blog que encara no l'ahgen comprada.
A continuar ficant el teu granet de sorra perquè la literatura en català al P Valencià tire endavant, Urbà!!!
Boro.
Gràcies per la lectura i per la recomanació, Boro. M'alegre que t'ha distret.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada