dimecres, 8 d’octubre de 2008

ROMANÇO LITERARI 6 / FOMENT DE LA LECTURA


Dimecres passat, coincidint amb el dia que solc penjar el post dedicat als romanços literaris, vaig participar en una taula redona inserida en la programació de les Jornades per al Foment de la Lectura d'Almussafes. A la taula (que, per cert, no era redona) érem Joaquima Barba, Pura Garcia, Virgínia Martínez, Enric Lluch i jo mateix, moderats per Josep Antoni Fluixà. Se'n va parlar molt, i el públic va intervenir, que és del que es tracta en aquests casos. Fóra llarg de fer-ne un resum, o un comentari, però es tractava de fomentar la lectura. I em deixareu que ara i ací ho faça amb un romanço, per fer honor al títol d'aquesta sèrie.

Tinc un fill que encara no ha fet els dos anys. És el xiquet de la foto, i és un gran lector. Evidentment que no sap llegir, però és un gran lector. I ara us explicaré per què. Anit va voler que li contàrem un conte abans de dormir. Anàrem a la seua biblioteca, va triar el llibre que li abellia, i, molt disciplinadament i molt pagat, es va encaminar cap a l'habitació. L'elecció va ser La rateta Marieta. Ja al seu llit, va seure i començà a fullejar el conte. Encara no fa una lectura lineal. Va directament als dibuixos que més li agraden (els que representen la rateta jugant al futbol), als fragments que sap que jo li llegiré d'una manera determinada i que a ell li agrada (quan m'estire les orelles i trac les dents a passejar per imitar una rateta)... Ahir però, vaig veure que Urbà (el menut) introduïa una novetat en el procés de lectura: quan volia passar la pàgina, abans es llepava el dit! Jo no ho faig, sa mare tampoc... Li vaig preguntar qui li havia ensenyat allò i em va contestar: "el iaio Urbano". Efectivament, mon pare es llepa el dit per passar els fulls. Cada vegada, sense faltar-ne ni una. Ell ho ha vist i ho reprodueix. I dic jo que si s'ha adonat que es llepa el dit, estic convençut que s'ha adonat que llegeix. I ho imita.

Una cosa tan senzilla com això, entre moltes altres, és fomentar la lectura. Ergo, feu el favor de llepar-vos els dits bona cosa. Si pot ser davant dels menuts.

3 comentaris:

Begonya ha dit...

Ei, Dídac també ho feia. I també perquè li ho havia vist fer al iaio!

ginjol ha dit...

Aleshores tinc tota la raó. A llepar-se el dit toca! Una abraçada.

Rosa ha dit...

Cada dia està més guapet Urbanet!
Jo de moment em conforme amb llegir contes als meus nebodets. Així que tothom a llepar-se els dits!