A LA PUNTA DE LA LLENGUA 7 / CAMILO SESTO I LES LLENGÜES MATERNES

El video de la setmana a la catosfera és el de Camilo Sesto cantant Som, de Raimon, en la gala del 50é aniversari de TVE. Us podria enganyar dient-vos que després de trobar-lo penjat a diversos blocs em vaig decidir a veure'l, però seria mentida. El veig veure a la primera, només el vaig trobar a Des de Llíria cap a Ítaca. Us hi remet perquè el pogueu veure. Jo, la veritat, és que no tinc ganes de penjar-lo ací. El fet que algú cante en català a la TVE és notícia, però a hores d'ara, amb el caràcter friqui que ha assolit el personatge en qüestió, no sabria dir si això és bo o és dolent. Em quede amb una reflexió que apareix també als comentaris de l'enllaç que us he posat: li l'hagueren deixada cantar a Raimon? Per què entre tant de 300 millones, tanta madre patria i tanta hòstia consagrada, no hi havia ningú que fera servir qualsevol llengua diferent del castellà? Potser siga perquè TVE vol dir Televisión Española, i segons qui i segons què no és exactament espanyol... Però no ens atabalem, que açò és un apartat dedicat a la Lingüística i els tirs no van per ací.

Encuriosit pel fet, i tenint que compte que les cançons de Camilo Sesto formen part de la banda sonora de la meua infantesa, bàsicament perquè mon tio Pepe n'era un fan fervent, però també perquè les cançons de l'alcoià s'escoltaven arreu i a tota hora, vaig a la Wikipèdia a veure què en diu, perquè fa molts anys que li he perdut la pista. I, entre altres coses, trobe la següent barbaritat: Las lenguas maternas de Camilo Sesto son el valenciano y el español. És a dir, que en té dues, de llengües maternes, contra totes les opinions fonamentades que asseguren que cada persona en té una (i només una).

Certament, la definició del concepte és diversa, depenent del estudiosos. Es pot entendre per llengua materna la de la mare (d'ací el nom, òbviament). També la que un millor coneix, partint de la valoració subjectiva del propi individu. També, des d'una perspectiva cronològica, la primera que és capaç de dominar. I per últim, la que s'aprén de manera natural, sense cap tipus d'intervenció pedagògica. Si us fixeu una mica, normalment, totes aquestes característiques que s'apunten com a fonament del concepte de llengua materna solen confluir en la majoria dels individus: la primera llengua que un aprén és la de sa mare, és la primera que domina i la que millor coneix, i l'aprén de manera espontània per immersió en un entorn que la té com a llengua vehicular. Ah! I n'és una! Només una! Excepte en el cas dels súbdits del Reino de España, que, poden ser tan rars i tan extravagants com el vinga de gust, i fins i tot poden estar tan sonats que arriben a parlar llengües diferents del castellà. Però aquesta llengua, per imposició legal, serà (també, com a mínim), la seua llengua materna.

La cosa podria entendre's com una errada (una més) de la Wikipèdia, eina que no em fa massa el pes perquè qualsevol pot posar-hi cullerada i escriure totes les barbaritats que se li ocórreguen. S'ha d'usar amb precaució. Et pot servir per consultar ràpidament alguna cosa de poca importància, però per a qüestions rellevants és preferible recórrer a altres fonts més fiables. En canvi jo crec que no és una errada casual, sinó que forma part de l'ideari col·lectiu dels monolingües castellans: la llengua materna dels espanyols és l'espanyol (coño!). És una mica com el que passa als concessionaris de cotxes. Tots els vehicles porten de sèrie quatre rodes, un volant... Alguns models incorporen també de sèrie l'aire condicionat, l'alçavidres elèctric... I després, opcionalment, la marca facilita rareses per a gent tocada de l'ala com expòliers, vidres fumats, o entapissat de cuir. I això es paga a banda. Com passa amb les llengües diferents del castellà: el castellà el portem de sèrie, és inalienable. I el català, l'eusquera o el gallec són rampells de malcriat. I ho hem de pagar a banda, cada dia, i de manera onerosa.

Acabaré amb una anècdota que crec que ja us he contat alguna vegada. Un dia, a Madrid, un senyor (sic) em preguntà si jo hablaba valenciano todo el día. Li vaig contestar que no, que només fins a l'hora d'esmorzar, que a partir de les onze o les onze i mitja parlava altres llengües diferents i més civilitzades. L'home es quedà molt tranquil, i ho exterioritzà amb un esbufec i un ya me extrañaba a mi. Doncs això: ja m'estranyava a mi (també) que Camilo Sesto cantara en català a TVE i a més aquesta fóra la seua única llengua materna.