A LA PUNTA DE LA LLENGUA 5 / TRILINGÜISME

El tema, molt novedós no és. Des que ha començat el curs escolar (fins i tot abans) se n'ha parlat moltíssim del fet que l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania es done en anglés. Vaja per davant que introduir l'anglés com a llengua vehicular en algunes matèries em sembla interessant. Sempre que es faça ben fet. Actualment hi ha en marxa el programa PALE (Programa de Apoyo para la Enseñanza y Aprendizaje de Lenguas Extranjeras), que serveix perquè un bon nombre de docents puguen formar-se per impartir assignatures en anglés (i també en francés). Fins ací tot correcte. L'experiència ja està en pràctica a Catalunya. Un amic meu, Miquel Montesinos, a qui vaig veure la setmana passada després de dos anys, em comentà que la cosa funciona. Sempre que es faça bé, repetesc. Una de les premisses bàsiques és NO donar tota la classe en anglés. Els materials potser estan en aquesta llengua, i el mestre la fa servir tant com pot, però sempre tenint en compte que és necessària una llengua de suport (català o castellà) perquè la finalitat última de l'assignatura en qüestió (en el seu cas Geografia) puga ser aconseguida. I aquesta finalitat última no pot ser cap altra que l'assoliment per part de l'alumnat dels continguts epistemològics de la matèria.

Per ací les coses rutles de manera ben diferent. Es tracta de donar les classes en anglés (i només en anglés) perquè els alumnes no entenguen absolutament res. I, de passada, posar els professor d'idiomes, de filosofia i de geografia i història en un compromís. I també la resta, que ens hem de solidaritzar amb ells o passar per esquirols. És com posar el ventilador davant d'una merda perquè els esguits dissuadesquen tot el món que no paga la pena l'esforç. L'assignatura es converteix en una maria, els alumnes no s'enteren de res, els professor els aguanten la metxa fins a l'extenuació de les seues forces, i l'objectiu està complert. Sense embuts (i sense vergonya), l'Honorable Font de Mora ho reconeix implícitament, quan assegura que el currículum d'EpC incita els alumnes a ser futurs votants socialistes. Per què?, em preguntava. No ho sabia. Però em vaig proposar d'esbrinar-ho.

Des de fa molts anys tinc per norma no escoltar "ràdio macuto", i quan es tracta de disposicions legals vaig directament a la font i la consulte. De tots els que parlen de l'assignatura, a favor o en contra, crec que ben pocs n'han llegit el currículum. Per parlar amb coneixement de causa, jo m'he llegit el Decret 112/2007 de cap a peus. Podeu fer una mirada al blog Filosofem, on estan resumits els objectius i els continguts. Si objectius com reconéixer la condició humana en la seua dimensió individual i social, valorar la igualdat essencial dels éssers humans, conéixer la Declaració Universal dels Drets Humans o reconéixer els drets de les dones incita a votar el PSOE, el senyor Font de Mora (i per extensió el PP) s'ho hauria de fer mirar. Perquè si no estan d'acord amb aquests postul·lats axiomàtics, són directament uns feixistes.

Fa un parell d'anys, un altre Honorable en aquells dies i avuí portantveu al Congrés dels Diputats, el senyor González Pons (que Déu ens agafe confessats), va dir que tenia un projecte per al País Valencià (ell va dir CV, és clar) que s'assemblava a "una sandia: verde por fuera y roja por dentro". La premsa nadiva, castellana en la seua pràctica totalitat, batejà el molt ínclit don Esteban amb el nom de "conseller sandia". Sembla que l'exemple s'ha estés, i avuí comptem amb un bon grapat de deixebles que han esdevingut "consellers sandia". Com que jo solc parlar valencià preferesc dir-los "consellers melons". D'Alger, naturalment.