dissabte, 18 d’octubre de 2008

AMB RAÓ DIUEN QUE SÓC RARET (PER A LES LECTURES)

I ho pense continuar sent. Òbric el Vilaweb i trobe el rànquing de la llibreria La Gralla de Granollers (quan punxeu el link potser haurà canviat la referència). La dada és anecdòtica, perquè totes les llistes de vendes són si fa no fa iguals, amb lleugeres modificacions. El primer lloc de literatura de ficció l'ocupa El noi del pijama de ratlles, del qual pense el que podeu llegir ací. El segon, Un home a les fosques, que m'ha semblat tan sumament espantós que no he tingut ganes ni de fer-ne un post. El tercer, El joc de l'àngel. Fent una juguesca amb la meua dona li vaig dir que si me'l regalava me'l llegia. I va i me'l regala. Ho sent, però no puc complir la promesa. En arribar a la pàgina 40 ja no podia més. Decebut, passe a la columna de més venuts de literatura de no ficció. De deu, tres són llibres de bolets. Pràcticament derrotat, torne a la llista anterior i el primer llibre escrit originàriament en català és el quart: Tretze tristos tràngols, del Sánchez Piñol. Només l'hi acompanya a la llista Casa de misericòrdia, de Joan Margarit. La resta, tot traduccions.
Dóna ganes de plegar. O, com a mínim, de continuar sent rar fins a l'extenuació. Us convide a eixir també de l'armari (literari).

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquella del "Vent", no recorde el títol, segur que l'has llegida, i convindràs que les cent primeres planes eren "bones". (També convindràs que només la podia haver escrit un castellà que visqués a Catalunya)
Com tots el negocis editorials, la segona no té per que ser bona -es vendrà igual- i aquesta no ho és.
En aquesta les planes "bones" estan al final. Està clar que l'autor no té capacitat per fer-les totes bones.
Eres el de "Plagis"? L'acabe d'enllestir ara mateix. No està mal, tal volta massa cercles i massa adjectius seguits, a la segona o tercera volta me'ls vaig votar, les històries redundants també. Si no m'hagueres obligat a fer això, seria excel·lent. Una pena.

R. Galiana

ginjol ha dit...

R. Galiana. Aquella del "Vent" (jo tampoc me'n recorde del títol) era dolenta des del principi fins el final, però estic d'acord amb tu que les cent primeres pàgines eren més suportables. Si en la segona les millors pàgines estan al final, crec que no tindré el gust de llegir-les. I efectivament, sóc "el de Plagis". Això no m'ho havien dit encara, però ja m'està bé. Has posat el dit on cal: allò més complex (i potser discutible) de l'obra és precisament la reiteració d'adjectius i les històries redundants. És el risc de la novel·la. Sense això seria massa convencional. Les tirallongues d'adjectius tenen només una funció de cohesió interna. Una vegada has identificat la tirallonga, te'ls pots saltar directament. De fet jo ho feia, cada vegada que revisava el text. Pel que fa a les redundàncies, sense elles, senzillament no existiria la novel·la. T'agraesc que l'hages llegida i aquest "no està mal" és per a mi més que suficient.
Una abraçada.

R. Galiana ha dit...

Ja sé de la vanitat dels artistes, així que comencaré ara diguen-te de nou que no està mal.(De fet és una novel·la que recordaré, fins i tot el titol)
Però les tirallongues i les redundàncies són massa evidents.
Si ho hagueres pogut fer mantenint l'interès...

P.S. Ja pots estar content amb "no està mal". En aquest moment estic llegint o acabe de llegir quatre collonades i Doris Lessing, Daniel Barenboim i Urbà Lozano. Lessing i Lozano no estan mal.

ginjol ha dit...

Gràcies una vegada més. Continuant amb els plagis, et diré que l'altre dia vaig llegir algú (no recorde qui, de veritat) que deia que el seu calaix de vanitat era menut i estava completament ple. Subscric la frase: si veig les meues obres publicades ja estic content. Si després agraden, millor. Per tant, les puntualitzacions no són per vanitat, sinó perquè és el que realment pense, acceptant d'antuvi que els punts que dius són els més discutibles i que no tot el món ha d'estar d'acord amb la solució final.
Estic pendent del teu bloc incipient. Si et deciceixes a posar-lo en marxa t'enllaçaré amb molt de gust.
Una (altra) abraçada.