divendres, 3 d’octubre de 2008

A LA PUNTA DE LA LLENGUA 4 / DOBLETS


A l'entrada del meu poble (o a l'eixida, depén de com ho mires) hi ha un senyal de trànsit que mena els conductors al camí d'accés al polígon industrial on es pot llegir: "via de servei". Bé, això deia originàriament, perquè algú amb un esprai, canvià servei per servici. La cosa no durà molt, perquè un altre esborrà servici i tornà a escriure servei. I a la setmana, tornem-hi. Quan vaig comptar vint-i-tres canvis (passava cada dia i crec que no me'n vaig deixar cap), deixí de comptar. No sé si devien ser sempre els mateixos, però estan els dos per l'estil. Feina inútil.


M'agrada la gramàtica històrica (ja sé que aquesta nomenclatura està en desús, però mágrada més que lingüística històrica; les manies no les curen els metges). I sobretot els doblets. Em referisc a aquelles paraules que, a partir d'un mateix ètim llatí, han desenvolupat formes diferents. Són com el yin i el yan que il·lustren el post. Per exemple, del SERVITIUM llatí, tenim servei i servici, amb idènitc significat. És cert que mentre la segona és l'única forma emprada en el parlar espontani valencià, la segona té un ús bastant estés a la resta del domini lingüístic. Però no us penseu: durant els anys que vaig viure a Catalunya, vaig poder comprovar que el mot servici no és alié al parlar espontani de terrassencs o vigatans. Potser allà siga un castellanisme, però no ací, perquè el mot està documentat ininterrompudament des de les primeres manifestacions escrites. Tan vàlida és per tant, des del punt de vista etimològic, una com l'altra. Per això deia abans que és feina inútil (faena de perxa) anar canviant-les com si foren cromos. Després els diccionaris i les gramàtiques, amb els seus criteris en última instància arbitraris (cal no olbidar-ho), classifiquen els mots en preferibles, principals, secundaris, admissibles, etc. Però, repetesc: servici és una forma tan genuïna com servei, només que ha conservat una forma més propera a la matriu llatina.


Hi ha altres doblets que em fan gràcia. Són els que coexisteixen en un mateix dialecte (o en el conjunt de la llengua) però s'han especialitzat lèxicament. Per exemple, és el cas de CATHEDRA, que ha donat càtedra i cadira (amb desplaçament d'accent inclòs). Aquesta paraula és especialment productiva, perquè en castellà no dóna cadira, però sí cadera, amb un altre significat. Quan treballava a l'IES Sant Vicent Ferrer, un company (per dir-li d'alguna manera) es vantava de ser catedràtic, i culpava els docents que només érem llicenciats (i no diguem els diplomats!) de tots els problemes de l'ensenyament. Jo estic convençut que els problemes de la docència tenen diverses causes, entre altres la presència a escoles i instituts d'imbècils com ell. Però m'agradava dir-li (perquè s'enrabiava de mala manera) que jo era multicatedràtic, perquè a casa tenia un muntó de cadires. Com que era de francés (ja només em falta dir el nom), m'entenia perfectament.


Un altre mot curiós és DISCIPLINARE, que ha donat disciplinar i deixuplinar. La segona, s'ha especialitzat lèxicament amb el significat de "castigar físicament algú", i normalment s'usa amb caràcter reflexiu (deixuplinar-se). Per tant podem jugar i fer oracions del tipus Es deixuplinava per disciplinar-se.


Alguns mots, tenen un origen incert. Per exemple, segons alguns estudiosos, tant especular com espigolar vénen de l'ètim llatí SPECULARE (mirar, buscar), mentre que uns altres (Cormines dixit) pensen que espigolar és una derivació del mot SPICULA (espiga). M'agrada més la primera teoria, perquè ens permetria dir que Els constructors especulaven per espigolar la butxaca dels clients. Ho podem dir, siga quin siga l'origen d'espigolar, però en un cas té més gràcia que en l'altre.


Us en diria més, però no vull cansar-vos. Només apuntar que, contrariament als amics afeccionats a la pintura d'esprai, hi ha gent sense complexos. L'altre dia, en un bar d'Albal (i em vaig alegrar perquè la rodalia de València no és un context on trobes massa sovint rètols en valencià) vaig trobar, enganxat a la porta d'uns lavabos, la següent inscripció: Servici fora de servei. El que deia: sense complexos.