RAPSÒDIES I RENILLS / 1

Encetem un apartat nou que actualitzaré cada diumenge (si puc). Es tracta de Rapsòdies i renills, en què us posaré els posts més destacats que haja trobat a la blogosfera durant la setmana anterior, un de positiu i un de negatiu. Potser algun dia en pose més d'un, però ja veurem.

Aquesta setmana, la rapsòdia ens arriba de la mà de Manel Rodríguez Castelló, que al bloc dels Amics de Joan Valls fa una anàlisi molt encertada (i amb una ironia molt càustica, com sol ser habitual en l'autor) sobre l'actuació del nostre Conseller d'Educació, forense de professió. El forense, justament, és el títol del post. Llegiu-lo, no té desperdici.

El renill és de l'inclassificable Luis Maria Ansón. A Tirant al cap es reprodueixen unes paraules que el personatge en qüestió (crec que no arriba a persona) s'espolsa al suplement cultural (sic) d'El Mundo:

"Si un niño pide agua en castellano, en la mayoría de los colegios catalanes se le deja sin respuesta y sediento."

Crec que l'aclariment és innecessari, però jo, que he treballat molts anys a molts col·legis de Catalunya, us puc dir que això és simplement mentida. I també us puc dir que tinc la sospita que a Madrid, als subnormals irrecuperables els posen una perruca i els fan presidents del jurat de Miss España. Com que el certamen en qüestió em sembla una exhibició indecent i obscena de ramaderia humana, crec que és el lloc adequat per a aquesta mena de borregots, però que els deixen dirigir diaris durant molts anys i col·laborar en suplements de cultura (sic) em sembla excessiu.

Gentola!