divendres, 26 de setembre de 2008

PLAGIS AMB UN SOL RADIANT

El dia havia eixit plovent, però a l'hora de la presentació no queia ni una gota. És més, jo diria que hi havia un sol radiant. I això que eren les vuit de la vesprada, i a poqueta nit el sol ja no pega de ple. Però jo el veia radiant. La presentació de Plagis va ser un èxit. Almenys per a mi, i al cap i a la fi crec que la meua opinió compta. Pujar a la tarima i veure el saló ple em va emocionar. Gent del poble de tota la vida; companys de feina, d'enguany (sóc nou) i també de l'any passat (encara se'n recorden); gent que havia fet molts quilòmetres. D'Algemesí, d'Alzira, de Sueca, de Benimodo, de Carlet, del Marquesat, de Carcaixent, de Benifaió, d'Almussafes, de Catarroja, de l'Alcúdia, de València... De Montcada! Només entrar a la Casa de la Cultura m'havien collit i, assegut en una cadira i de mala manera, comencí a signar llibre. Jo veia que entrava molta gent, però capbussat en la feina no sabia que tanta. La culpa és de Ximo Roca, que fou el primer a demanar-me la signatura. Refia-te'n, dels artistes.
Ja dalt de la tarima començaren els parlaments. Maria Company, la regidora de Cultura, havia fet els deures, i presentà Joan Carles Girbés, Vicent Borràs i a mi mateix, amb una breu biobibliografia inclosa. Eficient, sens dubte, la regidora (Ui! Això em sembla que és una frase de Plagis!). Després, Joan Carles va iniciar els parlaments literaris contant algunes anècdotes del jurat del Premi Constantí Llombart i, com té per costum, parlant bé de l'obra. Home, un no espera que en la presentació d'un llibre el representant de l'editorial en parle malament, però se li notava (li ho he notat sempre que n'hem parlat) que ho feia sincerament, i no (només) per vendre exemplars. Després, Vicent Borràs va fer un discurs impecable, fruit d'una lectura (d'unes lectures i relectures, més aviat) que jo titllaria de meticulosa. Precís però sense desvetllar l'argument de l'obra. I també sincer, com vaig dir ja in situ. La veritat és que en sentir un discurs tan laudatori m'hauria d'haver entrat vergonya, i m'hauria d'haver enrojolat. Però, com diu ma mare, la meua vergonya era verda i se la menjà un burro, i com que a més tinc les galtes rogenques de natural, ni una cosa ni l'altra. Després em tocava a mi. Bé, qui em coneix ja ho sap. Vaig dir el que volia, com sempre, fent ús de la ironia i de l'humor. Crec que no em vaig fer massa pesat. I la cloenda, a càrrec de l'alcalde, Enrique Girona, que posà la nota protocolària i d'orgull local. Em sembla bé que ho fera. De fet, jo també vaig agranar cap a casa en escollir els fragments per exemplificar les intertextualitats, triant-ne un d'Àlan Greus i un altre de Josep Lozano.
En definitiva, satisfacció absoluta. Bé, gairebé absoluta, perquè fallaren dues cosetes. La primera, que després de la presentació vaig haver de signar bastants exemplars, i quan vaig eixir a la picadeta no m'havien deixat ni una oliva. Gent de la cultura i tot el que volgueu, però tiren gola avall tot el que els posen al davant. I l'altra errada: no tinc ni una sola foto de l'acte. Imperdonable. Confiava que algú en faria i podria encapçalar aquest post amb una imatge. Però no és possible. Què hi farem!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens raó, crec que la presentació fou un èxit de públic, la gent va (vam) respondre a la crida. Els parlaments majoritariament bons (molt bons). La regidora i el Sr. alcalde pecaren, al meu entendre, de falta de "tables" i experiència (tal volta jo siga la menys indicada per a comentar això). Crec que Joan Carles Girbés ens donà fins i tot massa dades de com funcionen el jurats del premis literàris, si una ja es presenta amb poques esperances, d'ara endavant en menys encara si cap.
En conjunt un acte per a felicitar els organitzadors, els assistents i com no l'homenatjat.
Enhorabona.
Merxe.

ginjol ha dit...

Hola Merxe. Anem per parts. Gràcies pel comentari, en primer lloc. Pel que fa a les "tables", has de tindre en compte que Vicent, Joan Carles i jo, per la nostra feina, estem acostumats a parlar en públic. Crec que la regidora i l'alcalde van estar correctes, i jo els estic agraït pel suport personal, en fer-hi acte de presència. Sense matisos. Ja vaig parlar a la meua intervenció de les bandositats estèrils. Són els representants polítics locals, crec que han de donar suport a les iniciatives culturals (i esportives, i empresarials, etc.) de la gent del poble, i ho fan. Punt i final. Si som més o menys afins políticament, crec que ahir no era el moment d'explicitar-ho. El context exigia un tracte com a mínim educat i cortés, i jo crec que el vam superar i arribàrem a la cordialitat. Jo així ho sent, i n'estic content. Quant a tot allò que va desvetllar JC al voltant dels jurats... Dona, la seua intenció, evidentment, no era desencoratjar la gent, però és cert que els premi tenen aquestes coses. No sempre guanya la millor novel·la. Però atenció, potser tampoc quan guanyem nosaltres. És a dir, que el factor sort (o digues-li com vulgues) també compta. Però és com en el futbol: molta tàctica, molta especulació, però al final la millor manera de guanyar és jugant bé. Als premis, amb una bona obra pots perdre, però amb una roïna és pràcticament impossible guanyar. No et desanimes, posa tot el que has de posar de la teua part, i no perdes ni un minut en especulacions sobre allò que no pots controlar, perquè és perdre el temps. Així que a escriure (bé) i a esperar.
Una abraçada.