Dissabte vaig eixir de casa i vaig fer 400 quilòmetres per arribar a casa. M'explique. Vaig eixir d'Alginet i vaig anar a Terrassa, perquè el meu amic David Bayarri havia organitzat una festa per celebrar el seu 42é aniversari i la inauguració del seu habitatge reformat. La festa molt bé. Em vaig retrobar amb vells coneguts, i a més vaig poder gaudir de passajades per la ciutat que em va acollir durant set anys de la meua vida. La vaig trobar molt canviada, Terrassa, però ben meua. Digueu-me coent, si voleu. Això sí, 400 kilòmetres, una copa d'aigua de València i un parell de cubates (Bombay amb llimona escorreguda i tònica) em van deixar desfet. En arribar a casa em vaig haver de gitar perquè no podia amb la meua ànima. M'estic fent vell.
Entrades
3 comentaris:
Gínjol, no sabia que havies estat set anys a Terrassa. Jo hi vaig viure uns mesos allà per l'any 94 i quatre anys més tard, hi vaig tornar per treballar un curs sencer. Recorde aquella etapa de la meua vida molt sucosa, enriquidora i feliç!
Salutacions i ànims!
Ah, espera, no t'he dit que l'IES on feia de profe era a can Boada. Al Nicolau Copèrnic. Itu?
Hola Begonya. Jo vaig estar un any després de tu, i fins i tot en vaig tenir referències de la teua estada per part de Xelo Descals. A Terrassa en concret vaig estar a Can Palet, que tancaren al poc d'anar-me'n (vull pensar que no fou per la meua tasca docent), després alguns mesos al IES Montserrat Roig, i després un curs sencer a l'IES Terrassa. Però em vaig patejar tots els institut del Vallès, em sembla, perquè també treballí a Viladecavalls, a Sabadell, a Rubí, a Sant Cugat, a Cerdanyola, a Ripollet, a Montcada i Reixac... 33 instituts tinc al meu full de serveis! Però el cau el tenia sempre a Terrassa, de primer al carrer Mas Adei (que enfrontava justament amb l'estació) i després al carrer de Miquel Vives (a prop de Jacquard, on és la Universitat).
Bé, veig que al final m'ha eixit un repàs ben exhaustiu. La de vegades que haurem estat a 50 metres sense saber-ho! Grrrrrr. Almenys al 98 segur, perquè aquell any vaig treballar tot el curs a l'IES Terrassa i vivia a un tir de pedra del Copèrnic.
Publica un comentari a l'entrada