divendres, 18 de juliol de 2008

QUIN PAÍS? QUIN PAÍS!

Reconec la meua iconoclàstia. Això d'encomanar-se a santests i estampetes m'ha semblat sempre propi de gent de poc de trellat (o de desesperats). A més, estenc aquesta mania antisímbols a allò que s'anomenen "senyals d'identitat". Banderes, himnes, escuts, noms de territoris i tota aquesta faramalla em semblen anacronismes fora de lloc, a més d'una font inesgotable de baralles. Un dia vaig veure a la porta d'un vàter una batalla de símbols i crits de lluita que em va fer gràcia. En un extrem hi havia la bandera espanyola i dues inscripcions: "Viva España" i "Putos catalanes". A l'altre, la quatribarrada amb dues inscripcions més: "Països Catalans" i "Puta Espanya". Com veieu, gens original. El que sí que em semblà original fou la tercera inscripció, al bell mig de la porta , de la qual eixien dues fletxes assenyalant les banderes abans esmentades, i que deia: "la mateixa tela; els mateixos colors". Digueu-me ireverent (i antipatriota, de la pàtria que siga), si voleu, però em quede amb aquesta.

Ara mateix ja tenim muntat de nou l'aldarull. Els fórums d'internet (evolució tecnificada i moderna de les portes de vàter) van plens d'opininions sobre el fet que el PSPV pretén llevar el PV del nom i deixar-ho en PSCV o PSV. Què voleu que us diga? Per a mi PSV és l'equip de futbol d'Eindhoven. I això de CV... Realment el tema m'importa tres pebrots, perquè ja fa temps que aquesta sigla és només un apèndix unit amb guionet a la de PSOE, i a més d'això el partit en qüestió (parafrasejant Javier Krahe) ni és socialista, ni és obrer. Però el cas és que ja hi som, una altre vegada, amb el nom.

Partim d'una situació complicada: la sinonímia que hi ha entre el nom d'una ciutat, d'una província, i d'una entitat politicoadministrativa superior que per no embolicar més la troca no qualificaré de moment (país? comunitat? regió? regne?). De sempre s'ha utilitzat la paraula València per referir-se al conjunt del territori que va (més o menys) de la Sénia al Segura. Però aquest nom, com ja hem vist, genera ambigüitats. Per tant, amb tot allò de les autonomies s'havia de recórrer a un altre nom. Podia ser l'històric (Regne de València), i podia ser un altre més modern, amb tradició com a mínim des de la decada dels trenta del segle vint (País Valencià). Però, com a bons sectaris i dicotòmics que som, també amb açò, com amb el nom de la llengua o amb la bandera no ens posarem d'acord, i es crearen bàndols enfrontats, antagònics i irreconciliables, que defensaven una o altra cosa sense massa fonamentació epistemològica en lingüística ni en heràldica. I es va engendrar la "gilipollez" aquesta de la Comunitat. Per què dic "gilipollez"? No ho dic jo: ho diu qui inventà el sintagmeta, allà pels anys vuitanta, Emilio Attard, el qual molts anys després reconeixia sense embuts (i sense vergonya) que "la gilipollez esa de nombre me la inventé yo sólo para que no se llamara País". Podeu buscar-ho a les hemeroteques. Jo ho vaig trobar l'altre dia per casualitat, però no en vaig agafar la referència i ara no tinc ganes de remenar-hi: ja en tinc prou havent de suportar encara la "gilipollez".

El nom Regió és poc recomanable, per significar "part d'un tot" i tindre originàriament un sentit estrictament geogràfic. Cal evitar-ne doncs el caràcter subsidìari. Regne em sembla antiquat, però acceptable. País és la millor solució, però desperta recels entre els espanyolistes, que volen reservar el mot només per a Espanya partint d'un error etimològic evident. El mot país, que segons Coromines passa al català a partir del francés pays i que deriva del llatí pagense, significa, en sentit estricte, de camp (d'ací l'etimologia de pagès), i una vegada adaptat a les llengües romàniques, dóna una idea vaga de lloc més o menys extens (mireu només que paese en italià vol dir també poble, com a sinònim de localitat). Però tenim Comunitat, per castic (i per obra i gràcia del senyor Attard), una denominació neutra que només han adoptat altres autonomies (Comunidad de Madrid) que, mancats d'una tradició històrica, havien de parir algun desgavell abjecte o crear ambigüitats amb el nom de la seua capital.

I ja estem al cap del carrer. Ara el PSPV-PSOE esdevindrà PSCV-PSOE o PSV-Eindhoven (perdó, PSV-PSOE). Repetisc: em dóna igual. El nom no fa la cosa. El que em sembla més aviat trist és que el partit en qüestió no siga ni socialista, ni obrer, ni valencià. De tots els adjectius, a hores d'ara només és cert el d'espanyol. Així doncs, jo propose que es diga PE (Partit Espanyol). Seria un colp d'efecte que potser els permetera entrar en la lluita dels vots més radicalment espanyolistes que actualment es disputen PP i UPyD. Al cap i a la fi no busquen una altra cosa. Com que fa temps que al País Valencià no rasquen bola, pretenen pescar en unes aigües on els votants ni piquen ni han picat mai. Ja ho explicava en un altre apunt, on pense que estan els caladors de vots socialistes (i si no mireu què ha passat a Catalunya, on el PSC ha restat vots d'ERC). Ja s'ho faran, però a nosaltres ens perseguirà la "gilipollez" tota la vida.

3 comentaris:

Francesc ha dit...

et comente perquè veig que el teu públic et té un poc deixat de banda... és el que té l'estiu, supose.

he estat mirant el teu blog, i jo també pense que Les veus del Pamano és dels millors llibres en català -sent dir-te que per a mi Bearn és una passada de llibre..-

Que vaja bé l'estiu!

ginjol ha dit...

Hola Francesc, i benvingut. Això del públic que m'ha deixat, en certa manera ho agraesc. I ja sé que és per l'estiu. Coincidim pel que fa a Les veus del Pamano, i pel que fa a Bearn no, però ja estic acostumat a no opinar el mateix que la resta de la gent pel que fa a aquest llibre. No sé si tornar-lo a llegir aquest estiu, que en tindré temps, però així d'entrada em sembla un suplici. Ja veurem.

Lletra ha dit...

A veure, col·legues, que els pobrets encara estem picant pedra. O siga que, de vacances, niente de niente, almenys, de moment. Quant al post, totalment encertat. I és que tens molt de coneixement, Gínjol. Caldria que se'l miraren uns quants que conec. També d'acord amb Les veus del Pamano. Osti, Bearn. Em quede amb La teranyina. Ho sent, Francesc.