Va, la cosa va una mica fluixa perquè estem a l'estiu i ja se sap. De tota manera, l'amic Lletra, del bloc amic Tirant a fotre, ha fet tres aportacions, que podeu llegir als comentaris de l'Anecdotari 1. Via mail m'arriben les aportacions dels amics Emili Chaqués i Pepa Pastor. Us els reproduesc ací per veure si us animeu a escriure una mica més. Vinga, a veure si entre tots fem un Vademecum casolà.
Pepa Pastor envia el següent comentari. S'ha de tenir en compte que ha treballat fins enguany a la Vega Baja (ara ja no ho farà perquè és una de les flamants opositores amb plaça!)
Un alumne de primer d'ESO. És molt bon alunne i molt estudiós. Alça la ma i em diu tot seriós: maestra, y los que hablais valenciano, tambien teneis una religion propia?
Emili Chaqués aporta la seua anècdota.
Aquest any pose un text d'un sainet d'Escalante durant un classe. Una vegada l'hem llegit pregunte a un alumne:
- Héctor, a quin registre pertany aquest text: al culte, a l'estàndard o al col·loquial?
- Al culte!!
- Al culte?! Per què?
- Perquè no he entés res de res!
Vinga! Animeu-vos-hi!
El vestidisme; una neurosi col·lectiva i invisible.
-
Anem enrere en molts aspectes. L'americanització de l'estètica i de la
moral s'obre pas lentament; tan sigil·losament que els bens no se n'adonen.
A poc...
Fa 13 hores
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada