L'altre dia, mig en broma, penjava un post perquè contàreu anècdotes lingüístiques relacionades amb l'ús de qualsevol llengua diferent del castellà. Uns dies després, ja més seriosament, escivia un article per rebatre les tesis dels monolingües espanyols radicals que denunciaven la discriminació de la seua llengua a les autonomies amb llengua pròpia cooficial. Molts amics m'han confessat que no l'han llegit perquè és molt llarg, i m'han suggerit que en faça un resum i el penge. Em negue. Si el voleu llegir, el trobareu punxant a sobre de l'enllaç anterior.
Però és que avui, l'autor de l'article rebatut (Carlos Martínez Gorriarán) i uns altres personatges (entre d'altres Vargas Llosa, Pombo, Savater i Félix de Azúa, curiosament molts d'ell protegits del grup editorial Planeta) han promogut un Manifiesto por la lengua común. Comuna a la força i per imperatiu legal, encara que això aquesta xusma no ho diga. No en parlaré, perquè és més del mateix: demagògia barata. Però ho fa, i molt bé, l'amic O monstro da ría, que destripa el pastitxo i el deixa com un drap. Està en galego i avise, és llarg, com ha de ser una rèplica fonamentada, però crec que és important que feu l'esforç de llegir-lo ni que siga per solidaritat amb les llengües no comunes.
El que realment em crida l'atenció és que els cercles afins (El Mundo i altres sospitosos habituals) diguen que està "promovido por una veintena de intelectuales". S'ha de ser vanitós, fatu, presumptuós, tibat, superbiós, arrogant, fanfarró i fatxenda per a autoproclar-se intel·lectual, o per deixar que els portantveus mediàtics utilitzen aquest qualificatiu per referir-se a un mateix. Fantasmes, més aviat. Això sí, fent un ús desvergonyit i desmesurat de la demagògia que denunciava en el post anterior, diuen que un dels motius fonamentals del manifest és que "la discrimincación lingüística afecta a los más desfavorecidos". És a dir, que ho fan de manera altruista per defensar els que no poden fer-ho, perquè no són intel·lectuals com ells, pobrets meus. Em recorda el despotisme il·lustrat: tot per al poble però sense el poble, encara que al final tampoc no era tot per al poble, sino per a comtes-ducs d'Olivares i altra gent de mal viure.
Acabe com acabava el post anterior. La seua liberalitat en matèria lingüistica no és, com pretenen fer creure, democràtica. No són liberals. Són demagogs. Són genocides. Són gentola.
Un article de Joaquim Iborra sobre la derivació dels serveis públics cap a
empreses privades
-
La derivació dels serveis públics cap a empreses privades s’ha convertit en
un tema recurrent del debat polític. Aquesta derivació es considera que és
pe...
Fa 6 hores
Entrades
7 comentaris:
Jo crec que el rerefons de tota aquesta història està provocat més que per preocupacions reals del nacionalisme castellà per l'incert rumb que en les últimes setmanes està seguint el PP.
M'explique.
El Mundo i altres grups de pressió mediàtica afins sempre han considerat al PP una prolongació ideològica de les seues tesis.
Fins fa ben poc així succeïa. Quan calia actuar com a ariet contra el govern socialista no hi havia cap fisura: Fòrums familiars, jerarquia eclesiàstica, PP, El Mundo, la COPE...tots a una.
PErò després dels resultats electorals aquest grup ha esclatat per l'aire ja que la cúpula del PP ha passat per complet de les prescripcions successòries que anunciades amb bombo i platerets sorigien des de ràdios episcopals i rotatives mundials.
Aquest "trencar palletes" a la llum pública no ha sentat massa bé a Pedro J & cia que es creuen designats a encapçalar un nova croada per alliberar Espanya de rojos i separatistes.
Així que si el PP ja no ens aprofita caldrà buscar una nova titella política i quina millor aque l'UPD de Rosa Díez i companyia que aquest nou suport els ha vingut de cine.
Jo crec en canvi, que el radicals sou vosaltres, que preteneu que tots el que venes a esta terra sepiguen parlar.ne el Valencia.
Es mijor aceptar que el Castella es tan oficial como el Valencia y deixarse de capullades al estil Catalá. Oblidarse de eixes reivindicacions que només ens porten al aillament cultural que pregonen les CCAA Nacionalistes.
El Valencia es parla a tota Valencia i no mai ha agut una lley perque es parlara por obligacio...no ho fen ara nosaltres.
I perdó per les faltes d´ortografía, però la meva llenagua escrita predilecta es el Castella.
Molt bé, Toni 1004. M'he passejat pel teu bloc (molt poc, val a dir-ho) i ja he vist per on van els tirs. Tot en castellà, a Vicent Vercher el converteixes en Vicente Vercher, etc. Quant a què "la meva (sic) llenagua (sic) predilecta es (sic) el Castella (sic)", ja ho he pogut comprovar. Sobretot en expressions com "les ha echo modificar su forma de contar la noticia y por ende, la forma en que se relacionan con sus lectores". El ende m'ha arribat al cor (i me l'ha pansit, per cert), i la forma verbal "ha echo" m'ha acabat de convéncer que gaudeixes escrivint castellà (a més d'assassinar-lo).
Gràcies per la teua opinió.
Home no ten pases, que no soc un escritor profesional i tampoc vaig per ahí diguent que no jaif faltes ortográfiques...jejeje
Es de veres aixo de Vicent, es veu que men vaig equivocar i ara mateixa el cambie...jejeje
No te preocupes que no teu tibre en conter...jejeje, pel que es veu no se escriure ni en Castella ni en Valencia...jejejeje
¿Veus com no es por parlar a voltes?
Acabe de mirar i la expresio "por ende" está en el diccionari...jejeje
Lo del "ha echo" es de veres...jejeje.
No passa res, Toni, jo també faig faltes. "Por ende" no és que siga incorrecte, és que és una mica antic.
Parlant seriosament, cal iniciar un nou Manifiesto, el "Manifesto for a common language", reclamant la cooficialitat de l'anglès a tots els nivells en tots els països de l'Unió Europea, com a nexe comú, i no marginador respecte les llengües dels estats. Els arguments només cal copiar-los tal qual del Manifiesto.
Publica un comentari a l'entrada