dijous, 5 de juny de 2008

NO SÉ / NO CONTESTE

Durant uns dies m'he mirat amb un cert escepticisme el diàleg a moltes veus que s'ha esdevingut al bloc de Vicent Baydal. Ple de comentaris (29!) al voltant d'un post que apareixia a Vent d Cabylia sobre el pròleg de Biel Mesquida a La catosfera literària i un article de Toni Ibàñez al seu bloc Entrellum. Confesse que, tot i que un text meu apareix a la compilació, ni m'he sentit al·ludit, ni m'he sentit molest amb els escrits de Mesquida i Ibáñez, i tampoc amb el text de Baydal. La gent, però, s'hi ha llençat de cap: Països Catalans sí, Països Catalans no; quin paper hi juguem els valencians si és que sí (i ´com hauríem de jugar a la contra si és que no); maulets i botiflers; estratègies per convéncer els convençuts i unes altres per no emprenyar els que no convencerem mai i sempre ens seran hostils... Foc d'encenalls, al meu parer. Hem d'opinar de tot? Res no pot ser per a algú IN-TRANS-CEN-DENT?

No ho sé, no conteste, pero amb matisos. El sintagma Països Catalans no em molesta en absolut, però no el tinc tot el dia a la boca. Si això significa "espai geopolític", "espai lingüístic", o les dues coses a l'hora, m'és ben igual. Els maulets i els botifles queden molt bé com a símbol, però fa anys que van desaparéixer (sobretot els primers). En definitiva, que em dóna exactament igual, però alhora potser amb aquestes lletres m'estic desmentint a mi mateix. És tot tan complicat!

Al cap i a la fi, les úniques coses profitoses que hem tret de tot plegat és un llibre en volum de textos catosfèrics (tot i que tampoc tinc clar que els textos dels blocs hagen de passar necessàriament a paper) i una entrevista ben interessant del Vicent Baydal per a Pàgina 26 amb declaracions dels deu blocaires valencians antologats. En definitiva, us deixe els enllaços perquè destrieu el gra de la palla. Per a mi que hi ha poc de gra i moltes palles (mentals).

1 comentari:

Toni Ibañez ha dit...

Un post molt raonable. Com tu dius, queda el que queda -més enllà dels tòpics ideològics i del politiqueig barat- tenim un llibre que fa història, una comunitat catosfèrica unida per una llengua molt viva i un horitzó prometedor en el món global. Això és el que compta. La resta, baralletes gallinàcies.