dimarts, 20 de maig del 2008

FEMENÍ SINGULAR: SEGONA EDICIÓ

Ja sé que no és la primera vegada que pose aquesta portada al bloc. I no vull fer-me pesat, la veritat. Però si us hi fixeu bé, hi ha un lleuger canvi respecte de les altres caràtules: es tracta de la segona edició.

Estic molt content, i no puc (ni vull) ocultar-ho. La segona edició ha arribat pràcticament alhora que els resultats de vendes de l'any passat. No sé si és correcte parlar de números, i per tant no ho faré. Però sí que em vaig endur una sorpresa (agradable) en saber el nombre de volums que se n'havien venut fins el 31 de desembre de 2007. D'aleshores ençà, la primera edició s'ha exhaurit, i Bromera ha considerat oportú traure'n la segona.

Crec que hi ha moltes causes i molts responsables per repartir-se el que jo considere un èxit. En primer lloc, fugiré de falses modèsties: l'obra ha agradat. Però a més d'això, un seguit d'organismes i persones han hagut de posar el seu gra d'arena per vendre-la. Hi ha l'editorial i la distribuïdora, sense la tasca de les quals és impossible col·locar ni un sol llibre. Hi ha també l'Ajuntament de Teulada (amb esment especial del seu tècnic de cultura, Jaume Buigues), que a més de fer possible l'edició de Femení singular en premiar-la al certament que organitza, l'ha donat a conéixer a les comarques de la Marina. Hi ha un munt de gent que n'ha fet propaganda, començant pels amics que m'han acompanyat a les diverses presentacions. Gràcies, doncs, a Josep Vicent Cabrera, Josep Lozano Lerma, Àlan Greus i Abel Guarinos. Hi ha també la gent de "L'últim toc", companyia de teatre suecana que ha posat en escena alguns dels contes a la capital de la Ribera Baixa i també a Almussafes. No vull oblidar tampoc Voro Vendrell, que ha estat l'únic (que jo sàpia) que ha parlat dels contes (molt positivament) als mitjans de comunicació. També he d'agrair als ajuntaments de Teulada, Alginet i Almussafes que ens cediren espais i recursos per fer-hi les presentacions. També al de Sueca, i concretament a la gent de Cal Fuster. Com no, a la gent del club de lectura del Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia, que a més de triar el recull com a lectura, en facilità l'accés als estudiants de l'IES Els Èvols. També a molts companys de professió, alguns coneguts i d'altres anònims, que han triat el llibre com a preceptiu a diversos centres d'ensenyament secundari. Com no, als meus païsans d'Alginet, que l'han convertit en una mena de best-seller local (al quiosc-llibreria on compre la premsa hi havia un munt tan gruixut com el de Harry Potter, i a més col·locat en lloc preferent). I als meus col·legues i alumnes del centre on treballe (l'IES Almussafes), que n'han fet arreplega. I per últim, la sort, que crec que també compta.

Gràcies a tots.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Des de Sueca i des de L´Últim Toc,la nostra enhorabona pels resultats obtinguts.
Però,si el llibre està venent-se,és perquè ho val.
Molta sort i que isquen moltes més edicions.
Felicitats !!!!

Vista Parcial ha dit...

Enhorobona, Urbà! Ara a per la tercera. Jo ja he contribuït a les vendes del 2008.

Begonya Mezquita ha dit...

Moi aussi!

Anònim ha dit...

L'enhorabona! M'alegre, perquè quan vaig voler comprar-ne un m'havien dit que s'havia exhaurit. Ara contribuiré a que puguen fer una 3a edició.
Felicitats per la reedició, perquè sol ser un fet més inferqüent del que solem pensar.

Tirant al cap ha dit...

Enhorabona, Urbà, l'alegria és compartida. Aquesta segona edició escalfa motors amb força per al llançament de Plagis al setembre. Confiem que de la novel·la sí que se'n faran més ressò els mitjans de comunicació. Farem el possible perquè així siga!

dospoals ha dit...

Doncs de res, per la part que em toca (Josep Vicent Cabrera)

Anònim ha dit...

Coincidint amb la teua entrada he tingut el plaer d'acabar de llegir la teua obra (gràcies a Pep de Bromera que finalment me l'ha pogut fer arribar) i la veritat és que l'he recomanada tant als meus alumnes de 4t com a als adults a aqui done classe del Mitjà a l'institut.DEs del principi em va enganxar.
És a dir, a Algemesí també comptes amb un grapat de lectors. Llàstima que entre aquests no puga estar la meua muller. És d'Alzira i viu ben a prop de l'avinguda, i la veritat, el retrar que fas en un dels primers contes de unes alzirenyes "prototípiques i protopijes" no li va fer gens de gràcia. I és eixe línia de tren entre València i Mixent dóna per a més d'una novel·la.
Enhorabona!

oroneta ha dit...

Enhorabona!

Anònim ha dit...

M'alegra el teu èxit simplement perquè crec que és merescut. Vaig assistir a la presentació del llibre a Almussafes i em va agradar molt, a més l'he recomanat a amics, companys i alumnes del superior per a la junta i tots han estat molt agraïts per la recomanació. Al meu centre hem posat en marxa enguany un club de lectura i el tenim en ment per al pròxim curs. Enhorabona.

ginjol ha dit...

Gràcies a tots. Ah! I un obliy imperdonable: no me n'he recordat de citar la gent de Telecullera, que em va fer una entrevista per parlar sobre el llibre.