SANT JORDI

És sant Jordi. M'agrada regalar i que em regalen roses. Llibres també, però llibres en regale i me'n regalen molts, al llarg de l'any. Avui ja -escric vora la mitjanit- tenim festeta a l'institut. Festetes, millor dit. Els professors hem fet un amic invisible per commemorar el dia del llibre. No puc dir quin llibre regale, perquè si l'interessat llig el bloc es desfà l'encant. I a mi, què em regalaran? Serà una cosa d'aquelles que mai no llegiria? O serà alguna cosa que llegiré de gust? Us ho contaré. Amb els de quart d'ESO he preparat també un altre amic invisible. Sense rosa, per raons de presupost dels xicots -o més aviat dels soferts pares-. Però ho han agafat amb gana i això em fa feliç. Ja tinc al departament pràcticament tots els volums embolicats i amb el nom del destinatari. Tinc ganes d'obrir els paquets.

Sant Jordi m'ha fet ajornar un dia la publicació de la crítica de la setmana. He pensat que en dates importants parlaré de llibres que m'hagen agradat especialment. Però és clar, els he de tindre frescs, i per tant n'hauré d'haver fet una relectura poc abans. Ara mateix no tinc massa problema, perquè en les vacances de Pasqua me'n vaig atipar, de relectures. Dubte entre dos: no sé si parlar d'un capolavoro o d'una obra mestra. O, els que és el mateix, no sé si ressenyar Si una nit d'hivern un viatger, de Calvino, o Les veus del Pamano, de Cabré. Difícil tria. Demà la solució. Però el que no caiga aquesta setmana, caurà la següent.