Quan explique dialectologia als meus alumnes, sovint tinc problemes per fer-los entendre que la variació lingüística és un fenomen que afecta totes les llengues. Sobretot quan intente explicar-los que també el castellà té geolectes, sociolectes i varietats funcionals. Creuen que això no és així i, sovint, empenyuts per l'adoctrinament subliminar a què estan sotmesos cada dia, pensen que el que passa és que el profe és un catalanista perillós capaç d'inventar-se qualsevol cosa per tal de justificar la fal·làcia que el valencià és una varietat geogràfica del català. Per sort, regirant per la xarxa, he trobat aquest impagable document sonor . Crec que m'aprofitarà per fer-los entendre que, fins i tot varietats incomprensibles per ells, són també castellà.
PD: a sota del link d'àudio teniu una transcripció de la locució, sense la qual no crec que entengueu gran cosa.
Un article de Joaquim Iborra sobre la derivació dels serveis públics cap a
empreses privades
-
La derivació dels serveis públics cap a empreses privades s’ha convertit en
un tema recurrent del debat polític. Aquesta derivació es considera que és
pe...
Fa 3 hores
Entrades
6 comentaris:
Pel que fa a l'adoctrinament subliminal de què parles, efectivament, quan es parla de la variació lingüística del espanyol no és el mateix parlar de la "variació lingüística dels espanyols" (que possibilita parlar de les diverses llengües de l'estat"), que parlar de la "variació lingüística de l'espanyol" (com a llengua). El primer fa pensar en una Espanya plural, el segon en una Espanya diversa. El primer concepte interessa (a alguns); el segon, no.
Sobre la variació lingüística de l'espanyol i dels espanyols en podríem escriure un post més erudit, però potser fora millor que apareguera a Saber un brot. Sobre la pluralitat i la diversitat, ja veus, estem en plena campanya electoral i alguns tenen "las ideas claras". I "el chocolate espeso", se suposa.
Modestament (a mi que també em toca explicar dialectologia) considere que el problema no és de geolectes, sociolectes o varietats funcionals, és molt més simple.
El problema és l'"etiqueta" català. Clar i ras. Perquè per un costat tenim l'adoctrinament bé subliminal bé explícit i per un altre (en molts dels casos) l'animadversió familiar.
Si a tot aquest context immediat gens propici li afegim que són adolescents i que en aquesta edat això de sentir-se "subordinats" no va amb ells i molts menys a un altre territori que molts consideren "enemic" i "hostil", la història es complica.I ja els pots aportar "proves", "arguments" o els pots dir missa.
Perquè per a ells acceptar el terme "català" o la unitat lingüística implica "començar a claudicar" a reconéixer una pressumpta superioritat que ells no només no estan disposats a reconéixer sinó que fins i tot intenten rebatre-la amb arguments de "ciència-ficció".
I els importa tres pitos que els parles de varietat occidental o oriental. A més davant els seus pares és una justificació "de cine" associar les seues qualificacions al desinterés ideològic que tenen envers l'assignatura.
Per cert, com a President del Consell d'Administració de l'ARTE (Acadèmia Riberenca de Tirantafotedors Eixelebrats) et convide a passar-te pel blog i col·laborar en l'ACApèdia, magne projecte lexicogràfic que comanda l'Home del Carreró
És un problema polític. I així, depèn de com el miris. Un danès, un suec i un danès xerren com a condemnats sense a penes esforç. Però parlen llengües distintes, segons ho senten i viuen ells. A més, vista la història, difícilment parlarien tots suec, per exemple.
El que enfurisma és que es vulgui disfressar de ciència lingüística el que és política pura i dura, guerra de fronteres. I que de l'enfrontament, qui més en surti guanyant sigui una segona llengua, plenament respectable en si mateixa (jo la visc i escric ben a gust), però que per dissort també va sovint associada a conceptes polítics encara massa hereus del "imperio" i poc partidaris del bilingüisme real.
Ara, des de fora, jo juraria que el problema ha anat a pitjor. La filologia és un nyap social, sense la consideració suficient (i, com tota disciplina d'humanitats, sotmesa a mentides i manipulacions aberrants), i la política ha imposat la divisió i l'ha nodrit de sentiment.
Cordialment,
Gonzalo
Malament quan la mala consciència política i la idea del "divideix i venceràs" es posa pel mig
Urbà, soc Edi. M´ha fet molta risa i es impresionant com la nostra propia llengua pot ser tan diferent en diversos llocs xD. Molt currat el blog, continua aixi.
P.D.: Perdonam les faltes, pero ja saps la meua falta de competencia amb el Valencià.
P.D.2.: Aquesta es la meua nova improvisació!!! http://es.youtube.com/watch?v=Fc1j8YVW7mA
Publica un comentari a l'entrada