SALAMBÓ

Avui de bon matí òbric el correu electrònic. Com sempre, els mails de Josep Lozano han arribat puntuals. Un d'ells diu que Manuel Baixauli ha guanyat el premi Salambó. Me n'alegre molt. Decidesc fer una entrada amb la notícia, però com sempre ho he de deixar per a la nit. Quan em pose a la feina, visitant els blocs de rutina, trobe que algú (el de sempre) se m'ha avançat. No passa res. No em puc emprenyar per dos motius: el primer, perquè hi estic acostumat; el segon, perquè és l'editor del meu pròxim llibre (i de l'anterior). Deu ser només que tenim gustos semblants i horaris diferents. Ell es posa abans davant de l'ordinador. L'enllace i així ens complementem.

Ja he parlat moltes vegades de L'home manuscrit en el bloc. Podeu llegir la resta d'entrades punxant l'etiqueta amb el títol de la novel·la. Des de l'última he resseguit les notícies sobre el llibre a la web, tot i que no n'haja fet comentaris. M'he trobat, per exemple, que a la secció Avui critico jo del suplement de cultura de l'Avui, fa unes setmanes va ser seleccionada l'obra de Baixauli. La cosa consisteix en què s'hi proposa un llibre i els lectors fan els comentaris que volen. Tots positius. El Salambó no dóna diners i es concedeix a un llibre ja publicat, per la qual cosa és un premi prestigiós: no hi poden haver susceptibilitats al voltant d'interessos econòmics o editorials. A més, com que l'autor ho ha reconegut públicament, puc dir també que, al mateix temps que el Premi Mallorca, n'havia guanyat un altre en què el sistema de votació consistia a què cent lectors premiaven l'obra que consideraven millor. En ser-li atorgat el Mallorca va haver de renunciar-hi. Però tot en peça demostra la meua teoria: no és una novel·la difícil, com alguns deien en els comentaris al meus apunts. Em puc equivocar. Fins i tot un jurat de tres o de cinc es pot equivocar. Però que m'equivoque jo, un prestigiosíssim jurat de cinc membres (el del Premi Mallorca), un jurats de cent lectors, un altre jurat de set membres (els del Salambó) i tots els crítics diletants de l'Avui, em sembla més difícil.

Siga com siga, la meua enhorabona a Baixauli.