Dissabte 16, com cada any pel febrer, m'he retrobat amb els meus (i les meues) col·legues escriptors de la Ribera. Aquest any ha estat a Llombai, sota l'hospitalitat de Vicent Climent, qui, juntament amb Josep Lozano, s'ha encarregat d'organitzar el sarau. Com sempre m'he alegrat de veure cares conegudes (alguns, tot i ser del meu poble, els veig d'any en any, com Vicent Simbor) i també cares noves, especialment la de Tobies Grimaltos, amb qui he mantingut contacte per mig d'aquest bloc i del seu propi però a qui no coneixia en persona. Com que els amics Millo i Lluch ja han fet cròniques i contracròniques a Tirant a fotre i també JC ha esmentat l'acte al Tirant al cap, us hi remet, però això sí, aprofintant que he estat l'últim de la llista a posar-me a escriure, canvie la foto que ells insereixen per una altra a la porta de l'església de Llombai que molt amablement ens ha fet arribar la fotografa local per mig de Josep Lozano.
L'altra trobada va ser un dia abans, divendres. Vaig reveure gran part dels opositors que vaig preparar les dues convocatòries anteriors, per fer-los una repassadeta (en sentit estrictament didàctic). Malauradament, només vingueren els que no han obtingut plaça. Els que la van traure prometen visitar-me sempre que poden, però la veritat és que les visites són més aviat escadusseres. Per desgràcia, d'aquest grup no tinc foto, però us puc ben assegurar que estèticament supera, amb molt, el d'escriptors, bàsicament perquè la immensa majoria són dones i joves. Encara com enguany han debutat les escriptores, a la trobada, perquè si no el resultat global hauria estat molt més lamentable. I que conste que incloc al desgavell la meua aportació gens marginal.
6 comentaris:
Jo també m'he alegrat molt de conéixer't en persona. Espere que el contacte electrònic continue durant l'any i s'intensifique, si cal.
Per cert, caldria dir-li a Enric que jo no vaig pagar els cafés (crec que fores tu, jo vaig pagar el meu perquè vaig demanar quan tenieu els vostres) i si fora veritat que tinc tans duros com pese, me'n volaria.
Un amic
Igualment, Tobies. L'advertència del café ja li l'he feta a Enric.
Una abraçada.
Perdó i mil vegades perdó. Ja he fet l'aclariment al bloc i ara el faig ací... No passa res, Tobies. Al V Encontre pagues tu i tan amics.
Sorry, U.L., i gràcies per pagar el cafenet.
Una abraçada.
Val, d'acord; a l'aplec d'Algemesí els cafés van a càrrec meu. Al cap i a la fi, jo em vaig prendre l'altre.
L'HOME DEL CARRER
Si continueu tan esplèndids, l'any que ve promet arribar a hora!
Ja estaria bé, que hi arribares algun any! Però s'ha de reconéixer que entre la colla de desenfeinats ets ´l'únic que té responsabilitats ineludibles. La resta, ja ho saps, mestres, professors i altra gent de mal viure.
Publica un comentari a l'entrada