MERCÈ, NAJAT I SAÏDA.

Bé, estem a u de febrer i per tant ha arribat l'hora de tancar la votació. Justament ahir, com cada dijous, llegia amb deler l'article que cada quinze dies fa Jaume Cabré al suplement de Cultura de l'Avui. El mestre dedicava l'escrit a glossar per què creu que això de dir el millor a qualsevol cosa (quadre, llibre, pel·licula) o a qualsevol persona (músic, cuiner o arquitecte) és del tot inadmissible. I jo fent una enquesta sobre la millor novel·la contemporània en català! Glups. Així és que modificaré lleugerament el plantejament, i tot seguit afegiré l'enumeració de "novel·les que més han agradat als distints lectors que han tingut l'amabilitat de dir la seua en aquest bloc".Queda una mica amanerat (bastant amanerat, certament), però l'ascendent que té el Jaume m'hi obliga.

Com tot feia semblar, la més votada ha estat finalment La plaça del diamant, amb cinc vots. En segon lloc, amb tres vots, Crim de germania. A continuació, El quadern gris, amb dos. També han rebut un vot Camí de sirga, Les veus del Pamano, Bearn, Mecanoscrit del segon origen i Solitud. Bona collita, sens dubte.

Aprofitant que parlem de literatura, us diré que estic (gratament) sorprés que la guanyadora del Premi Ramon Llull, el més ben dotat (econòmicament) en llengua catalana, haja estat Najat El Hachmi, una escriptora barcelonesa i semidesconeguda d'orígen marroquí. La seua obra, L'últim patriarca, ha merescut el beneplàcit del jurat. Anteriorment només havia publicat Jo també sóc catalana, de caràcter autobiogràfic. La meua més fervent i sincera enhorabona (per seguir dient les coses de manera carrinclona).

El títol del primer llibre de la Najat, tan reivindicatiu, ha fet que recordara una anècdota (fastigosa) que va aparéixer a la premsa fa uns mesos. Saïda Saddouki havia obtingut una plaça com a traductora a una caserna de la Guàrdia Civil de Mallorca. Quan s'hi va presentar, el guàrdia (capitán Bartolomé, segons consta a les cròniques) li va etzibar: "lo que me faltaba: una mora catalanista". Ves per on que no és un fenomen tan estrany, perquè resulta que ara tenim una altra mora catalana (que no catalanista) i a més amb sensibilitat i saviesa literària. Que n'apareguen moltes més, de Najats i de Saïdes. I els guàrdies cívils Bartolomés, intolerants i analfabets, que abandonen la caserna i tornen a la caverna. Però no a la Plató, que allà s'hi va a pensar.