SI SÓN ROSES, FLORIRAN

Ja he comentat en diversos apunts que al meu institut, l'IES Almussafes, un grup de professor i professores estem fent un curs sobre la prevenció de la violència de gènere. El curs consta de diverses activitats, i, d'alguna manera, hem volgut també engrescar l'alumnat. I tant com ho s'hi ha engrescat. Per exemple, per iniciativa dels professors Enric Poblador i Carmen Andreu, poc abans de les vacances de Nadal penjaren setanta dibuixos de setanta roses. Cadascuna d'elles simbolitza una víctima mortal de la violència masclista. Al final, malauradament, n'haurien d'haver afegit alguna més perquè el comput definitiu del 2007 hi coincidira exactament. I també per dissort, aquest any 2008 acabat d'encetar, hauríem d'haver començat a penjar-ne de nou, perquè el comptagotes macabre d'assassinat de dones a mans d'uns personatges -personatges, sí perquè al meu entendre, no arriben a persones-... Com deia, el comptagotes macabre d'assassinats de dones a mans de personatges menyspreables sembla no tenir aturador.

Però com que sóc optimista de mena, confie que l'educació i la conscienciació faran que en un futur aquesta plaga s'extingirà. Parafrasejant el títol d'una obra de Manuel de Pedrolo, us diré que, si són roses, floriran: estic convençut que aquest dibuixos testimonials fets per gent de quinze anys tindran el seu fruit. Mentre això passa, setanta cabassos de pètals de rosa per als meus alumnes; setanta vagons de tiges punxoses per als misògins assassins.