dijous, 10 de gener de 2008

SI SÓN ROSES, FLORIRAN

Ja he comentat en diversos apunts que al meu institut, l'IES Almussafes, un grup de professor i professores estem fent un curs sobre la prevenció de la violència de gènere. El curs consta de diverses activitats, i, d'alguna manera, hem volgut també engrescar l'alumnat. I tant com ho s'hi ha engrescat. Per exemple, per iniciativa dels professors Enric Poblador i Carmen Andreu, poc abans de les vacances de Nadal penjaren setanta dibuixos de setanta roses. Cadascuna d'elles simbolitza una víctima mortal de la violència masclista. Al final, malauradament, n'haurien d'haver afegit alguna més perquè el comput definitiu del 2007 hi coincidira exactament. I també per dissort, aquest any 2008 acabat d'encetar, hauríem d'haver començat a penjar-ne de nou, perquè el comptagotes macabre d'assassinat de dones a mans d'uns personatges -personatges, sí perquè al meu entendre, no arriben a persones-... Com deia, el comptagotes macabre d'assassinats de dones a mans de personatges menyspreables sembla no tenir aturador.

Però com que sóc optimista de mena, confie que l'educació i la conscienciació faran que en un futur aquesta plaga s'extingirà. Parafrasejant el títol d'una obra de Manuel de Pedrolo, us diré que, si són roses, floriran: estic convençut que aquest dibuixos testimonials fets per gent de quinze anys tindran el seu fruit. Mentre això passa, setanta cabassos de pètals de rosa per als meus alumnes; setanta vagons de tiges punxoses per als misògins assassins.

3 comentaris:

Marta ha dit...

Aquestes iniciatives són de les que dónen sentit a l'educació, i les que fan que hom se senta optimista respecte a les generacions que han de vindre. A magisteri també ens estan formant per a dur a terme iniciatives per a coeducar i per a previndre des de ben menuts l'agressivitat entre xiquets i xiquetes, hòmens i dones. Felicitats per la iniciativa!

Carminera ha dit...

Felicitats per la iniciativa que heu tingut tant professorat com alumnat. Felicitats al teu centre. Soc mestra i sé la importància que té visualitzar els fets i treballar les emocions que ens provoquen. Em sembla meravellós l'esforç que esteu fent per recordar que eixes dones hi eren vives i que eren precioses. Això és el que m'ha tramet la vostra proposta, i és un sentiment que transpasa el de la ràbia que ens provoquen els fets i m'abraça l'ànima amb un poc de pau; la pau de la solidaritat; l'esperança de que podem canviar les coses perquè volem. M'ha ajudeu a no defallir.

Una forta abraçada,

Carmen.

ninona ha dit...

Avui he posat una entrada al meu bloc amb el mateix títol (si són roses, floriran) i un esperit similar.
He arribat al vostre bloc quan buscava una foto adient pel meu post i m'ha sorprés trobar una similitud tan gran en l'associació de la idea i el títol (fins i tot en parlar de les roses i les punxes). Us puc ben assegurar que el tenia escrit abans d'arribar al vostre bloc, i potser per això no m'he pogut estar de manllevar la foto en reconeixement de la vostra iniciativa.

M'agradaria saber com va anar el projecte. Em sembla meravellós tot el que signifiqui treballar en l'educació per evitar que aquesta tragèdia continui sent un degoteig constant de víctimes.

Un plaer,

Pilar