dimecres, 2 de gener del 2008

MALS TEMPS PER A LA LÍRICA


En la meua joventut, allà pels 80, era un fan furibund d'un grup gallec que es deia Golpes Bajos. Encara en sóc fan, però ja no em queden forces per ser (tan) furibund. Els anys han passat, i només tinc el consol de veure com Germán Coppini i Teo Cardalda, pals de paller del grup, han envellit tant com jo (o més; ells són una mica majors). Els que sou si fa no fa de la meua lleva de segur que recordeu cançons com Cena recalentada, Fiesta de los maniquíes, Colecciono moscas o una magnífica versió de Come prima. Els que sou més joves (o més vells) les hauríeu d'escoltar, si no ho heu fet ja: realment valen la pena. Però sobre totes una: Malos tiempos para la lírica. Analitzeu-ne la lletra: és un dels poemes contemporanis més bonics que mai haja llegit (escoltat).


El azul del mar inunda mis ojos
el aroma de las flores me envuelve.
Contra las rocas se estrellan mis enojos
y así toda esperanza me devuelven.

Malos tiempos para la lírica
malos tiempos para la lírica
malos tiempos para la lírica
malos tiempos para la lírica.

Las ratas corren por la penumbra del callejón
tu madre baja con el cesto y saluda.
Seguro que ha acabado tu jersey de cotton
puedes esbozar una sonrisa blanca y pura.

Malos tiempos para la lírica...

Seguro que algun día, cansado y aburrido
encontrarás a alguien de buen parecer.
Trabajo de banquero bien retribuído
y tu madre con anteojos volverá a tejer.

Malos tiempos para la lírica...


Però al que anàvem. La cançó l'he recordada realment perquè fa uns dies vaig encetar en un apunt una mena de llista de la millor novel·la catalana contemporània (del segle XX o del XXI). La primera embranzida va ser forta: jo en vaig proposar cinc i en dos o tres dies altres blocaires augmentaren la xifra fins a onze. Però arribà Nadal i, ja ho he dit: mals temps per a la lírica (i per a la narrativa). Així que, torne a la càrrega. Us deixe el llistat de les onze novel·les que barallem de moment, amb la finalitat que en sumeu algunes més, fins, per exemple, el 15 de gener. Aleshores tallarem i intentaré de fer una enquesta per trobar-ne una guanyadora.

Barbal, M. Pedra de tartera
Cabré, J. Les veus del Pamano
Català, V. Solitud
Lozano, J. Crim de Germania
Mas, M. Camí de palau
Mira, J. F. Borja papa
Moncada, J. Camí de Sirga
Pedrolo, M. Mecanoscrit del segon origen
Pla, J. El quadern gris
Porcel, B. Cavalls cap a la fosca
Riera, C. Dins el darrer blau
Rodoreda, M. La plaça del diamant.
Rodoreda, M. Mirall trencat
Villalonga, L. Bearn.

Si us ve de gust...
PD: Vaig afegint a la llista les novel·les que proposeu. Per això parle d'onze a l'apunt i veureu que realment n'hi ha més.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, jo t'he anat llegint encara que fóra Nadal, però em sabia greu tornar a posar-hi cullerada (per si em deies que abusava!!) Vinga deixe un altre títol que vaig llegir fa anys i que aviat vull rellegir: PEDRA DE TARTERA, de M BARBAL

ginjol ha dit...

Uix, boro... No m'agradà massa "Pedra de tartera", però ja ho saps: democràcia. La inclouré a la llista sens dubtar-ho, però personalment m'agradà molt més "Carrer Bolívia", da la mateixa autora, encara que no tant per incloure-la a la lista.
Per altra banda, eternament agraït per llegir-me, fins i tot pel Nadal, i pots posar-hi la cullerada tantes vegades com et vinga de gust.

Anònim ha dit...

La descoberta d'aquest bloc m'enxampa rellegint "Mirall trencat". Així que la propose. Crec que és millor que "La plaça del diamant".

ginjol ha dit...

D'acord, en veu baixa. Incloc "Mirall trencat". Bona novel·la, però jo em quede amb "La plaça del diamant". I benvingut al bloc, tot i que he intentat enllaçar amb el teu i no he pogut. Ho intente més tard.

Anònim ha dit...

Potser sí que tens raó i igual és massa agosarat incloure PEDRA DE TARTERA, en fi, si la vols traure de la llista ho entenc