Ahir, per motius diversos, vaig haver de fer molts quilòmetres per carretera. Al matí, Alginet - l'Alcúdia, l'Alcúdia - València, València - Alzira i Alzira - Alginet. A la vesprada, Alginet - València, València - l'Alcúdia, l'Alcúdia - Alginet. Tot trajectes relativament curts, i en la pràctica totalitat per autovies de tres carrils. Acabí desesperat amb els conductors entossudits a circular pel carril del mig. Cada dia en són més: deu tractar-se d'un virus que s'encomana amb molta facilitat.
Una vegada vaig anar a passar un cap d'any (o unes pasqües, o unes falles, ara ben bé no ho recorde) a un poble de Catalunya, amb una colla d'amics. Hi anàvem dos cotxes: el meu i el d'una amiga. L'amiga es va fer els 400 quilòmetres d'anada pel carril del mig. Davant la meua insistència a la tornada només n'hi va fer 370 o 380. Quan li preguntí per què guardava aquella equidistància obstinada amb els marges de la carretera em contestà: "és que em trobe més segureta anant pel mig: si s'incorpora algú per la dreta no he de desplaçar-me, i si algú vol avançar-me ja té el carril de l'esquerra". Des d'aleshores anomene segurets tots aquells que van esclafant ous pel centre de la via i -amb perdó- donant pel cul a la resta de vehicles.
Sóc un conductor prudent -més aviat diríem que a la meua edat sóc ja un conductor prudent-. Tinc un cotxe dièsel amb una potència diguem-ne convencional. No diré que no ultrapasse mai els 120 quilòmetres per hora, però realment ho faig només quan les condicions són òptimes, i sense arribar mai a velocitats exorbitants. I, és clar, circule pel carril de la dreta, excepció feta de quan he d'avançar altres cotxes. Fins que arribe a l'alçada d'un seguret. M'he de desplaçar dos carrils a l'esquerra per sobrepassar-lo. Ho faria de gust, perquè ell anara ben seguret, si no fóra perquè normalment tres-cents metres al davant n'hi ha un altre seguret i la conducció acaba esdevenint una ziga-zaga temerària. Solució: no abandonar el carril de l'esquerra. I amb això aconseguim l'absurd més absolut: els dos carrils ràpids ocupats i el dret completament lliure. Què hi farem!
Per cert, la meua amiga la segureta va anar fa un parell de mesos a Madrid. Enmig de la Manxa, en una d'aquelles rectes que no s'acaben mai, amb una perspectiva immensa, circulava (com no) pel carril del mig, quan no tenia ningú al davant en un parell de quilòmetres. La va parar la policia de trànsit i li posà una multa de 300 euros. Estava (encara està) indignada, i manté al preu que siga que la seua manera de conduir és la més correcta del món. Doncs molt bé: que persevere. La resta anirem serpentejant per la carretera, i de tant en tant escriurem un apunt com aquest per desfogar-nos una mica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
Estimat amic, després de rellegir atentament la teua entrada, ja ho tinc clar...però no sé exactament el què.
Anem a pams, a mi no m'enganyes i llegint entrelínies he decobert que darrere d'aquest text hi ha un missatge en clau.Sobretot en aquest paràgrat que és el més farcit de contingut ocult:
"I, és clar, circule pel carril de la dreta, excepció feta de quan he d'avançar altres cotxes. Fins que arribe a l'alçada d'un seguret. M'he de desplaçar dos carrils a l'esquerra per sobrepassar-lo. Ho faria de gust, perquè ell anara ben seguret, si no fóra perquè normalment tres-cents metres al davant n'hi ha un altre seguret i la conducció acaba esdevenint una ziga-zaga temerària. Solució: no abandonar el carril de l'esquerra"
Quin és el missatge? No ho sé exactament, encara que ofereixes algunes pistes. Tal volta una anàlisi parabòlic de la situació política al nostre país (és còmode continuar per la dreta, però més cívic i moral perseverar en l'esquerre malgrat tots els entrebancs).
Lamente no ser cap exageta i continuaré intentant desxifrar el missatge que s'amaga darrere d'una entrada "aparentment" tan senzilla. Tot seguit provaré juntant les inicials de cadascun dels mots i després provaré resseguint els mots senars.
Et promet mantenir-te al corrent de les meues perquisicions. Fins aleshores intenta no ser tan críptic que alguns dels teus lectors som de "poble menut".
Jo mateix també sóc de poble menut, i et puc avançar que vas pel bon camí interpretant el text en clau política. Pel que fa a la lectura críptica del missatge, no t'hi entestes: és de base estrictament metafòrica, tot i que la lectura convencional també té un missatge cert i inequívoc: els segurets que toquen les castanyes per la carretera.
Després estan uns altres: els que sempre van per l'esquerra. Volen amortitzar socialment el seu luxóx i/o potent vehicle demostrant a la resta del món rodat que pot no baixar dels 150 Km/h i que desconeix el fre i la reducció de marxes. Esgrimeix les llums llargues intermitents (o no) com a arma d'atac, com dient que si no t'apartes et passen per damunt.
Podeu fer-ne d'açò, també, una lectura parabòlica (o diabòlica), però no perdeu mai el punt de vista: conduint en la mateixa direcció, sembla que van per l'esquerra; però si els veus vindre, van per la dreta. Una altra cosa és a Anglaterra i allà on els vehicles circulen amb el volant a la dreta, i no a l'esquerra.
Veieu que la circulació viària és un espai al·legòric?
Suecanet, aquests que tu dius són els que jo anoneme kamikazes. Són molt pitjors que els "segurets", perquè si bé els "segurets" circulen així per imperícia o per error, els kamikazes ho fan per pura "xuleria" i prepotència. La primera cosa em sembla disculpable; la segona, intolerable. A aquests no els multaria: directament els immobilitzaria el vehicle.
A mi em trauen de polleguera, i, si això admet graus, em trauen molt de polleguera. Respecte Dels qui dius kamikazes no vull ni parlar-ne. Sobre tot d'aquells que, mentres tu sobrepasses un altre vehicle, se t'acosten a tota castanya fins que estan damunt de tu, mostrant-te a les clares que fas nosa i donant-te un bon ensurt.
Per cert, ara que parleu de manies, maniàtics i desmanotats al volant, un dubte que m'assalta cada cop que isc a la carretera: per què cregueu que els Mercedes i BMW eixen sense intermitents de fàbrica i si algún model hi compta els seus conductors mai en fan ús?
vk, jo també m'havia donat compte d'això. I a més, crec que l'habitacle deu fer una pudor insuportable, perquè normalment quan t'avancen els conductors solen mirar-te despectivament i arrufant el nas com si oloraren merda. Amb la pasata que valen i els defectes que tenen...
Publica un comentari a l'entrada