La votació sobre la millor novel·la en català va bé. En dos dies, deu vots. Els "comentaristes" habituals ja han votat gairebé tots, però no perd les esperances que hi haja noves incorporacions. Us anime a dir la vostra.
I posats en llistats i rànquings, se me n'ocorre un altre, però aquest sense jerarquització final. Potser siguen neures de lingüista (de segur que ho són), però tinc apuntades en una llibreta un seguit d'expressions que jo considere absurdes, però que, vés per on, han triomfat i estan en boca de tots. Quan algú en diu un parell o tres seguides, no puc evitar pensar de la persona es qüestió que té ben poca a dir (o té ben poca cosa a dir que m'interesse). Us n'apunte unes quantes, amb la intenció que hi aporteu també les vostres.
a) "Por educación, hablaré en castellano" (amb la variant "hablaré en castellano para que me entiendan todos").
"Por mala educación", diria jo ("o para que me entiendan todos los que entiendan castellano", en el segon cas).
b) Respecte la teua opinió, però no la compartisc
Les opinions no es respecten: es comparteixen, es rebaten o es passa olímpicament d'elles. Quan algú diu la frase en qüestió, opte per la c)
c) No s'ha de confondre la llibertat amb el llibertinatge.
I tot seguit marquen ells la ratlla que diferencia una cosa de l'altra, i la ratlla sol estar tan esbiaixada que deixa poc de lloc a la llibertat, perquè per a aquesta gent tot és llibertinatge.
d) Les comparacions són odioses.
Jo crec que algunes comparacions són il·lustratives, aclaridores, tendencioses, impossibles... Però, odiar-les? Entenc que algú odie la sogra, però si odia les comparacions s'ho hauria de fer mirar.
e) Havíem de dormir amb una manteta perquè si no ens gelàvem.
Aquesta, s'ha de contextualitzar. Sol dir-la algú que ve de passar una setmaneta no sé on en ple mes d'agost, quan tu pràcticament has podrit el matalàs de tant de suar. I el pitjor del cas és que hi va cada estiu (i t'ho diu cada estiu).
f) Això ha sigut així tota la vida
Tota la vida de qui ho diu, com a molt, o en tot cas des de fa cinquanta o seixanta anys. Però veges com li ho expliques, perquè de seguida et retruca: que tu estaves allí per veure-ho? Jo no, però tu de segur que sí. Però tampoc no li ho pots dir!
g) Però, escrius (o parles) en valencià o en català?
Sense comentaris. Directament, que li donen pel cul.
h) És el número u de la seua promoció.
A veure, llicenciats, diplomats i altra gent titulada en el que siga: quin lloc ocupeu en el rànquing de la vostra promoció? Jo no ho sé (de segur que dels últims, però exactament no ho sé), i per molt que ho he preguntat a altra gent, tampoc no ho sap. Per què? Perquè no hi ha número u de cap promoció (ni dos, ni tres, ni vint-i-set...). Una altra cosa és en una oposició, però...
Bé, no en dic ja més, i espere les vostres aportacions. Si algú utilitza sovint alguna (o algunes) d'aquestes expressions, no passa res (excepte la a) i la g), que aquestes són ja preocupants)
FRASES AFEGIDES ALS COMENTARIS
i) Jo personalment opine que...
Proposat per Marta Insa, que hi troba un excés de dixi personal. Jo també, Marta.
j) Jo no sóc racista, però...
k) M'he comprat un cotxe alemany
Proposades per Gonzalo. A la primera jo hi afegiria que es pot canviar l'adjectiu racista per masclista, classista, fatxa, etc., amb idèntic resultat. A la segona et diré que jo tinc un cotxe alemany (glups). Però és dels baratets i no he dit mai aquesta frase.
l) Això és així perquè ho diu el llibre.
m) Quan que sap! No entenc res.
Proposades per Tobies Grimaltos. Tobies, la primera la patesc cada dia, i, per tant, no hi puc estar més d'acord. Quant a la segona, també hi coincidim. El problema és que dóna ales a alguns per continuar parlant perquè no els entenga ningú.
n) Això és com tot.
Proposada per Visékimé. També em dóna malícia aquesta, vk. Però potser siguen només manies nostres, perquè això és com tot (uix!).
o) És molt amic dels seus amics.
Proposada per Boro. Totalment d'acord, i a més amb l'afegit que he fet en un comentari.
p) És una senyora estupenda.
Aquesta és meua, que se m'havia oblidat. Realment casposa.
q) "Mare de Déu de la Salut i Cristo l'Agonia".
r) Però, això per a què aprofita?
Segon afegitó de vk, segons ell per a animar el cotarro. La primera, molt local. La segona, massa universal. Sol anar seguida d'unes altres: això ho copíem? Entra per a examen?
s) Mira que és "campechano" el rey!
t) I ara paren atenció en la següent notícia
Proposades per Tirant al cap. La segona s'ha d'inserir en el context de les notícies de canal nou. La segona, en el context de la locució d'algun llepaculs (això del llepaculs és meu, no pas del JC). Encertades les dues (realment odioses, vull dir)
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
-
*( Fotografia de Jürgen Fälchle)*
*II *
*Vindrà l’hora de jutjar-me *
*i hauré estat els meus versos i esborralls:*
*una joguina plàstica, un gla...
Fa 12 hores
10 comentaris:
i) Jo personalment opine que...
Ho trobe un excés de dixis personal. Però no és tan greu -ni de lluny- com això de "parlaré en castellà per bona educació".
De les novel·les no puc votar, són mássa les que no he llegit.
Respecte dels tòpics, provaré a reivindicar-ne algun, més que a afegir-ne.
a) Incloc el "hablaré en castellano" quan hi ha gent de fora. La bona educació dels de fora passaria aleshores per un "por mí no os preocupéis", que no sé com és de freqüent. En general, però, ni fent d'advocat del diable puc negar que és una frase que, sovint, diu molt de qui la fa servir. Sobre tot, amb el to implicat. La meva defensa tímida passa per un to raonable, no d'ofès.
Però en general, a casa ens oblidem per sistema de canviar de llengua més enllà del primer minut, i això que vivim a una zona de parla solament castellana. Ningú se'ns ha ofès, ens accepten com a gent de fora. Raó de més per a no córrer a canviar en una zona bilingüe, suposo.
b) Vaja, d'aquesta en peco. Crec que és una manera acceptable de dir: "parlem, sense fer guerra" o "discrepem, sense matar-nos".
d) Trobo que també té un sentit pragmàtic acceptable. Pot voler dir: "no reduïm la realitat a una comparació simple, però així i tot, vull aportar una idea".
e) Amic, és hora de fotre's! Jo també dormo amb la manteta a ple estiu! :D
Reconec que les altres no les puc salvar ni per encàrrec. N'hi ha que són del tipus "Jo no sóc racista, però" i n'hi ha que són filles del prejudici ignorant, com el "M'he comprat un cotxe *alemany*" (id est: "tu moriràs esperant la grua mentre jo segueixo malbaratant gasolina amb el peu encallat a l'accelerador").
Això dels prejudicis en contra d'un mateix té la seva miga. Aquí, a Múrcia, regió d'emigrants durant molt de temps, és molt freqüent de sentir "Como nosotros hablamos tan mal...". Tant fa que els expliquis què són els dialectes, o que el concepte de parlar bé o malament depèn de la riquesa d'expressió, no de dir les "s" com a Valladolid. Tenen la inferioritat gravada a foc.
A mi un parell que em fan feredat són:
-Això és així perquè ho diu el llibre.
-Quan que sap! No entenc res.
De la resta, coincidim, pense, bastant en la nostra sensibilitat. Jo crec que he escrit coses sobre cadascuna d'elles.
Una cosa, i lamente haver de dir-ho per no desdir-te a tu. Sí que hi ha números u de promoció. per tal de donar els Premis extraordinaris de llicenciatura, s'ordenen els membres s de la promoció (dels que els llicencien aquell any) per nota mitjana de tot l'expedient. Així hi ha un primer, un segon, etc. Ara bé, si ferem cas del que diuen, hi hauria més números u que promocions. Jo recorde que una volta, quan estudiava batxiller vaig traure un MD (Muy deficiente) i ma mare deia que havia tret una Matrícula D'honor.
Et dóne la raó en una de les "frases" que fas servir (bé, te la donaria en més d'una, però tinc limitacions d'espai). Si hom tingués un registre de promocions sempre a mà (cosa bastant inútil, d'altra banda) i apuntés quantes vegades li diuen que Peret o Marieta són el número 1 de la seua promoció, ben prompte descobriria que li n'ixen tres o quatre per any, la qual cosa no deixa de resultar sospitosa.
Però sí que hi ha números 1 de cada promoció: hi ha un percentatge de llicenciats cada any que reben un Premi extraordinari final de carrera. Qui el rep i qui no és el resultat d'un ranking on s'ordenen les mitges de cada expedient: els premiats saben que tenen un premi de llicenciatura i així consta en el seu títol, però només "oficiosament" tenen accés a eixe ranking entre els premiats. Un company premiat em va ensenyar eixe ranking per a la nostra promoció, i era un document intern de la universitat ple de sorpreses: n'hi ha gent que és molt més brillant del que aparenta en la seua modèstia (no era el cas del meu company, certament). Qualsevol altra mesura de la "posició" de cadascú és ben poc fiable: si en la de Matemàtiques ja discutíem de com es calculaven les mitges (que si per assignatures, que si per crèdits, de 1 a 4 o de 0 a 10...), no vull pensar quina classe de comparacions es poden fer en altres facultats menys addictes al rigor.
[Ups, comprove ara que quasi he "repetit" el comentari de Tobies, que sabrà millor aquestes coses des de dins de la UV - la mateixa on vaig estudiar.]
La meua aportació a aquest llistat reconec que és una mica pretenciosa, però l'he escoltat un munt de vegades i en un munt de circumstàncies diferents:
"Això és com tot".
Hui és el dia que reconec que o bé aquesta expressió té un sentit tan profund que se m'escapa i és la banalitat més gran de l'univers.
Bé, totes les que aporteu a mi també em sembla que fan feredat: les incloure en una postdata a l'apunt. I pel que fa al número u de la promoció, sabia que es feia a nivell intern, però només per donar els premis extraordinaris de carrera (i també de batxillerat). Però crec que després es dilueix i no és públic. Fins i tot pense que, administrativament, no hi ha rànquing pròpiament dit, sinó premiats (una minoria) o no. Siga com siga, i encara que existesca la llisteta, em fa mal efecte l'expressió, i coincidesc amb vosaltres que hi ha diversos números uns de cada promoció.
va, per tal d'animar una mica "el cotarro" (per cert, aquesta t'aprofita Urbà?) n'afegisc dues més:
La primera genuïna per motiu obvis del meu poble "Mare de Déu de la Salut i Cristo l'Agonia". Expressió de devoció popular utilitzada en mil circumstàncies diferents: per expressar sorpresa, incredulitat, desesperació, desànim, admiració... es barregen la patrona del meu poble relacionada amb els hàbits saludables i la dieta equilibrada i un Crist que no es trobava, per així dir-ho, en un dels seus moments més esplendorosos.No val oblidar que fins fa no moltes dècades, Algemesí era coneguda com "el pequeño Vaticano", i aquest fet provocà que es desenvoluparen expressions "més beates" com aquesta que en substituïren d'altres "més procaces" molt més arrelades entre el poble.
La segona, de l'àmbit escolar: estàs analitzant oracions compostes a la pissarra o explicant la combinació binària de pronoms febles. Els alumnes no entenen ni pruna, però no diuen ni mu!, ben contents de la seua ignorància, fins que sempre hi ha algun alumne que esdevé portaveu del grup i explicita en veu alta allò que tot els seus companys estan pensant: "Però, això per a què aprofita?"
mira que n'heu dit i no ha sortit la que més em molesta: ÉS MOLT AMIC DELS SEUS AMICS!!
No puc amb ella
Hosti, Boro, aquesta és terrible! I jo afegiria al mateix sac totes les que van en sentit ponderatiu: "m'agraden els homes molt homes", etc.
Amic Urbà, si fas una votació també de les frases aquestes, jo (personalment) vote per la que suggeria Marta Insa: "Jo personalment...". I la diu tantíssima gent!
Una altra per a emmarcar-se és sobre la "simpatia" del rei d'Espanya i que podríem resumir en aquest tòpic: "Mira que és 'campechano' el rei!".
Una altra, que repeteixen un mínim de 15 vegades en tots els Notícies 9 és: "I ara paren atenció a esta notícia". Donen per fet que, entre tanta xorrada, la gent desconnecta. Normal. El que no és normal és que la gent "connecte"!
Publica un comentari a l'entrada