L'HOME SUBTERRANI

Dissabte passat, passejant per l'Alcúdia, vaig trobar l'amic Josep Bausset. Ens vam saludar i quan li preguntí com estava, amb una indolència pròpia de nonagenari que n'ha vist de tots els colors, em va dir que bé, però que ja no tenia massa a fer en aquest món. Vam romancejar una mica, com als dos ens agrada, i finalment ens vam acomiadar. Al poc, assegut en una terrassa em feia un cafenet amb la meua dona, la meua cunyada i el meu fill (el xiquet, que té onze mesos, no va prendre café). Mentrestant el cap em volava a una anècdota escoltada de la mateixa boca de Bausset (per saber-ne més, i us assegure que val la pena, podeu consultar "Josep-Lluís Bausset. Testimoni de tota una època", i "Bausset. Converses amb l’home subterrani", ambdues obres de l'amic Santi Vallés, a qui amb traïdoria i sense permís previ li he plagiat el títol).
Us contaré l'anècdota. Bausset, que havia estudiat Química, aprovà unes oposicions per a exercir la docència en ensenyaments mitjans poc abans del 36. Només acabar la guerra es trobà la desagradable sorpresa que aquell procés selectiu havia estat anul·lat pel nou govern feixista. Per tant, va haver de buscar-se les garrofes, i decidí obrir una farmàcia a l'Alcúdia. No penseu que en aquella època les farmàcies foren un negoci com ara: res a veure. Però si econòmicament allò no era cap ganga, la figura del farmacèutic sí que formava part del que es podria anomenar "forces vives locals", conjuntament amb el metge, l'alcalde, el mestre (no depurat i per tant falangista) i el sergent de la guàrdia civil. Com a membre del grup escollit, Bausset es veia obligat a mantindre un contacte habitual amb uns personatges que, si més no ideològicament, estaven a les antípodes. I ho feia sempre, és clar, en valencià.
Un bon dia, quan ja hi havia una certa confiança, el cap de la benemèrita institució no es va poder estar de dir-li: "Don José, perdone que le diga, pero desde hace tiempo que le quiero preguntar una cosa. Usted que es un hombre culto y con carrera, ¿por qué habla como los patanes?". A la qual cosa, Bausset contestà "Oiga, que en su pueblo, ¿los patanes como hablan?".
Sens dubte una lliço magistral. Encara avui a alguns els costa entendre que el català, com qualsevol llengua, és apta per a qualsevol ús, siga formal o informal. Però ja fa molts anys que l'home subterrani, que sempre sembla tenir-ne una a punt per a qualsevol situació, ho explicà perfectament a la inversa: el castellà també es pot fer servir en qualsevol registre. Fins i tot, perquè parlen "los patanes", com, malauradament, podem constatar cada dia.