Recorde que fa molts anys, quan estudiava batxillerat, vaig anar a Llombai per estudiar amb un amic. Després de dinar ens acostàrem al casino del poble per fer-nos el cafenet, i només entrar-hi, enmig d'un soroll considerable retronà un "me cague en Déu" que va fer callar de sobte la concurrència. Un home menudet que rodava per allà s'adreçà ràpidament a la taula del blasfem, mentre el meu amic llombaí m'advertia que era el rector del poble. Davant l'expectació general, en arribar-hi, s'agenollà, posà el cap al terra com feien els indis a les pel·lícules, es va alçar, i sense dir res tornà al lloc que havia ocupat abans. El bròfec, estranyat, el fità als ulls, mentre rebia una mirada reprovadora. Entre els dos s'establí el següent diàleg:
- Es pot saber què fa, senyor rector?
- No res, fill meu. Només mirava si portaves sabates o anaves ferrat com les haques.
Fa temps que l'ofici de ferrador ha caigut en declivi. Abans, a cada poble n'hi havia un fum, però la minva de bestiar en provocà la pràctica desaparició. En canvi, vist per on van les coses, crec que d'ací a poc tornarà a ser un negoci rendible.
A Daniel Oliver Llorente, estudiant de Benicull, in memoriam. I també a tots els que, per la causa que siga, han de sofrir qualsevol tipus d'agressió de les no-persones.
Entrades
3 comentaris:
Senzillament genial. He trobat el bloc per casualitat, però ja l'he posat als favorits i amb articles com aquest segur que m'enganxaré.
Senzillament genial. He trobat el bloc per casualitat, però ja l'he posat als favorits i amb articles com aquest segur que m'enganxaré.
Gràcies anònim. Supose que encara que apareix dues vegades és per error, perquè el text és el mateix. Per si de cas, gràcies als dos.
Publica un comentari a l'entrada