diumenge, 3 de febrer de 2013

CRÒNICA DE LA SETMANA 1



Setmana moguda (com quasi totes). He hagut de fer la petició per al concurs de trasllats. Molt divertit. L’única cosa bona és que aprens molt de geografia. Sé la distancia i el temps de trajecte (segons sant Google) des d’Alginet fins a un radi de 50 quilòmetres. Per anar més enllà, ja estic bé a Elda. En realitat estic més que bé, a Elda. Si no fóra per la distància... Déu proveirà.
He acabat de llegir Per a ofrenar noves glòries a Espanya, de Vicent Flor. Pensava que seria més assaig, però s’acosta a l’epistemologia sociològica fins a esdevenir (també / pràcticament) un manual. Està farcit de dades estadístiques, de taules i d’esdeveniments cronològicament ordenats. Però es deixa llegir de gust i explica moltes coses (quasi inexplicables) del que hem viscut (i encara hem de viure) en aquest País (Valencià) que ens ha tocat. En cloure’l m’ha vingut al cap un mae meua que encara em roda pel cervell. I per dir tot això que diu Vicent d’una manera (tan) objectiva, els de sempre munten el canyaret a què ens tenen acostumats a la presentació de València. Continuem a les cavernes.
Una lectora m’envia un mail per felicitar-me per La trampa del desig. Li ha agradat molt, i ho argumenta. Gràcies, Paqui. Són les coses que t’empenyen a continuar escrivint.
Acabe amb una anècdota de l’institut. Faig el grup d’Àmbit de primer d’ESO, i divendres, a una hora intempestiva, els tinc dues sessions seguides. Els propose que si durant la primera treballen bé els portaré a la classe on hi ha la biblioteca d’aula i podran llegir (només llegir). Com que durant la primera hora es porten (més o menys) bé i acaben les tasques encomanades, anem a fer la lectura. S’acosten als prestatges per triar un llibre, i al poc un diu: <<Anda! Pero si tos los libros están en valensiano!>>. El descobriment sembla decebre’ls. A ells. A mi, la seua reacció, no cal que us ho diga.
La setmana que ve més.