dilluns, 5 de març de 2012

INTERNET, DEMOCRÀCIA I SAVIS IL·LUMINATS

Sens dubte, el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ha democratitzat l’accés a la informació. També la possibilitat que cadascú puga dir la seua: és suficient tindre un bloc o una bona llista d’adreces electròniques per enviar missives arreu del món de manera instantània i gratuïta. Això, a l’engròs, és bo. Però també és perillós, perquè qualsevol il•luminat té al seu abast una plataforma de difusió potent per a les seues propostes desgavellades.

Pel que fa a les reivindicacions per una escola pública i de qualitat al País Valencià, crec que la cosa se n’ha anat de mare. La quantitat de propostes i la descoordinació d’iniciatives és evident. Però a més, barrejat entre manifestos assenyats i reivindicacions lícites, han aparegut algunes propostes completament desbaratades. Una d’elles, que ha triomfat, proposava de suprimir les activitats extraescolars i complementàries com a mesura de pressió. Em consta d’alguna gent que va assistir a l’assemblea de directors on sembla que va nàixer la idea, que originàriament es va parlar d’anul•lar aquelles activitats que suposaren una despesa important per als pares (per raons tan evidents que no caldrà explicar ara i ací) i unes altres sense justificació pedagògica que només servien per fer el cul gros als nostres ínclits governants (excursions, en el sentit estrictament recreatiu de la paraula, a Terres Mítiques, Expojoves i saraus semblants). Després d’una tergiversació difosa fins a la nàusea mitjançant la xarxa, tots coneixem el resultat: la majoria de centres han suspés les activitats extraescolars (i en molts fins i tot les complementàries!). Totes, sense mirar pèl. També coneixem les conseqüències de la mesura: companyies de teatre, contacontes, granges escola i altres empreses que vivien bàsicament del sector educatiu estan econòmicament ofegats. L’excusa és que aquesta gent, que es troba en una situació tan precària com l’ensenyament públic, es veuran obligats a reivindicar la importància de la seua tasca davant de l’administració. No es té en compte que ja ho fan; que ho han fet sempre. I tampoc no és té en compte que potser siga injust anar a cagar a cal veí si a ma casa fa pudor, perquè tinc por d’enfrontar-me a la mala bèstia totpoderosa que escampa el fem pertot. També s’oblida que amb la mesura estem incomplint l’obligació d’aportar als alumnes allò que pedagògicament més els convé. Quan l’administració diu que no hi ha hagut retallades en educació, menteix, i ho podem demostrar amb dades a la mà. Quan (alguns de) nosaltres diem que la supressió d’activitats no afecta a la qualitat de l’educació, mentim, i ja ens ho han demostrat amb dades a la mà. I l’error tindrà sens dubte conseqüències futures. Durant anys hem lluitat per convéncer molts pares i alumnes perquè no triaren l’opció còmoda (i barata) de quedar-se a casa quan hi havia alguna activitat fora del centre, i els hem fet veure (perquè és així) que les extraescolars tenen ben poc a veure amb la visió carpetovetònica dels escolapis (aquells dels quals es deia que buenos són, que nos llevan de excursión). Em pregunte com els tornarem a proposar que es rasquen la butxaca per fer activitats extraescolars i complementàries el curs que ve (i els subsegüents) sense que ens caiga la cara de vergonya. 

Però la cosa no acaba ací, perquè hi ha molta gent amb idees pròpies que no s’estalvia de difondre-les. Ara mateix m’acaba d’arribar per enèsim conducte un correu que conté un altre disbarat (potser encara més) intolerable. Segons s’hi diu, l’agència de qualificació Standard and Poor’s està manipulant de manera fraudulenta i interessada la solvència d’algunes economies mundials (entre elles la d’Espanya). El text concatena fets i afirma que aquesta agència pertany a un empori que, entre moltes altres activitats, es dedica a fer llibres, amb la marca McGraw-Hill. Tenint en compte això, i per no donar beneficis a aquesta gentola, els autors proposen... que els mestres i professors no fem comprar llibres de text ni materials complementaris! De cap editorial!

El primer que cal deixar clar és que, des d’un punt de vista pedagògic, els llibres de text, els manuals, els diccionaris, els llibres de lectura i uns altres materials didàctics són eines fonamentals en el procés d’ensenyament – aprenentatge. O això que dic és cert, o fa molts anys que enganyem els alumnes (i els seus pares). En segon lloc, el boicot faria cosquerelles a aquest empori mastodòntic: pot passar anys i panys sense vendre un llibre i mantindre l’estructura per, quan vinga el cas, tornar a fer negoci. I en tercer lloc, aquesta mesura afonaria algunes empreses mitjanes, i totes les menudes. És a dir, les que en primera (i em sembla que única) instància pagarien el pato serien les nostres, les que se sostenen amb capital valencià. O molt m’equivoque o Bromera, Tàndem, Denes, Marfil, Perifèric, Onada, Germania i Brosquil (per posar alguns exemples), haurien de tancar a curt termini. Totes, sense excepció.

En definitiva, que em sembla que estem fent la feina bruta a qui pretenem atacar (contraatacar, perquè han començat ells amb una estratègia molt meditada). Però no patiu: d’ací uns anys, quan els mestres i professors ens tornem a adonar que els llibres de text i altres materials complementaris són imprescindibles des d’un punt de vista estrictament pedagògic, en tindrem a l’abast. Els publicarà tots McGraw Hill o qualsevol alta editorial pertanyent a qualsevol altre empori propietat de l’oligarquia econòmica que domina (i manipula) l’economia mundial. I no patiu tampoc pel que fa a les extraescolars. Hi haurà teatres, contacontes i granges escola. Seran franquícies (com el McDonalds) que muntarà la mateixa gent, sense competència i llogant a preus de lumpenproletariat qui fins ara havia sigut un modest autònom que amb més o menys dificultats havia pogut fer la viu-viu.

Alguns, abans d’escriure i enviar correus massius, s’ho haurien de fer mirar. A uns altres, sempre ens queda l’opció de no fer-los cas. O potser siga jo qui està equivocat i aquest article no hauria d'haver arribat mai a les vostres mans (o als vostres ulls).

7 comentaris:

Juli Capilla ha dit...

Completament d'acord amb tu: les retallades en les activitats extraescolars són un error que se'ns girarà en contra. I, pel que fa als llibres de text i de lectura, són absolutament necessaris, tot i no ser l'únic material possible, clar.

Jesús Párraga ha dit...

La meua opinió ocupa tres entrades al meu blog. En qualsevol cas crec que partim de suposits ben diferents. Trobe que en tant que treballadors la nostra principal preocupació és el nostre salari. Tota la suma de "preocupacions" que planteges abans que el sou... Que cobrem massa o què?

Salva Pérez ha dit...

Estic completament d'acord amb tu, Urbà. Ana anàlisi lúcida de la realitat i del futur. Gràcies.

Emili Morant ha dit...

Urbà: subscric del tot el teu comentari sobre les mesures de supressió d'activitats extraescolars i de deixar d'usar/comprar llibres. Un error garrafal que usaran en contra nostra. És la típica anotació que tinc completa al cap des de fa setmanes, que no m'he dignat a fer i que ara em trobe, completa i millor explicada del que ho hagués fet jo. Gràcies, Urbà.

Cert el que dius: alguns dels correus massius que passen pel meu compte de correu diuen ben poc de la suposada posició de lideratge intel·lectual d'alguns dels nostres companys professors.

Jesús: que sàpigues que la teua posició m'ha fet pensar i molt, però hi ha un motiu que m'impedeix passar de reivindicar la qualitat de l'escola pública i tal a només reclamar que no em baixen el sou. L'"argument" (no ho és) té gràcia: a mi no m'han tocat el sou. No sóc interí, acabe d'aconseguir el meu primer trienni i per tant de les dues postures purament altruistes per les quals he d'optar (defensar el dret a l'educació digna de Yenifersusana o els sous dels companys que cobren més que jo) la primera m'ha resultat més atractiva. Ep! No faig broma de la baixada de sou dels "altres" - a mon pare també li casquen els 300 euros...

Jesús Párraga ha dit...

Que no t'han baixat els sou, Emili? Trau comptes des de 2010, amb especial atenció a les pagues extres, i voràs! Per altra banda, trobe que l'argumentació de l'amic Urbà té més a vore amb allò que Xavier Aliaga anomenava "el monstre" (en un altre debat sobre l'ensenyament en valencià) que amb la qualitat de l'ensenyament.

Vista Parcial ha dit...

Urbà: ma que tens coneixement!

Jesús Párraga ha dit...

Vista parcial, Tobies!
:)