Darrerament no faig més que solidaritzar-me. Mal simptoma. Ara amb els treballadors de Canal 9, l'únic sector digne de l'empresa.
Uns records de Fuster
-
Fuster em diu, passant per davant del Principal, que pensa començar un
diari. Però dubta si escriure’l en un bloc o en una llibreta.
Raona sense parar, ...
Fa 11 hores
Entrades
2 comentaris:
"Solidaritat sí, però amb tots aquells que no tenen ni un euro per a menjar i amb totes aquelles famílies que tenen tots els seus membres en situació de desocupació i estan al límit, però amb el professorat que reclama ara 'no retalls en educación', per què no reclamaven tots estos anys arrere quan ja es veia que l'educació en este país era una merda?"
Estimat anònim: en aquest post no em solidartize amb els docents (jo també ho sóc). A més d'això, si segueixes el bloc des de fa temps o tens gust de mirar posts més antics etiquetats amb el títol "educació" veuràs que la reinvidicació d'una escola de qualitat és, en el meu cas, ben antiga, i en el cas de la majoria dels docents, també. I també veuràs que les reivindicacions en matèria econòmica, almenys per part meua, són inexistents.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada