El déu de Venècia
-
M'escrutà amb uns ulls fixos, com de vidre, clavats enmig d'un rostre
marmori, glaçant una expressió impertèrrita que em regirava l'ànima. Suposo
que era...
Fa 18 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
És un senzill homenatge. Era un gran home. Tanta violència, tanta gentola amb armes. No hi ha dret.
Publica un comentari a l'entrada