dimecres, 15 de juny de 2011

IMAGINEU 4/ LA MONEDA A L'AIRE

Imagineu una moneda a l’aire. Cara o creu. De segur que molts, en llegir la primera oració, heu pensat en la dicotomia que l’havia de seguir. És normal. És un lloc comú. La moneda: dualitat en estat pur. N’hi ha més exemples, però. Alguns, altament prejudicials: carn o peix, xiquet o xiqueta, moro o cristià... No els tindrem en compte, per parcials. Però en podem apuntar d’altres originàriament innocus, tot i els sentits tergiversats que se’ls ha buscat després: dreta o esquerra;  blanc o negre... Suficients. Ja tenim la moneda, la cruïlla i els colors. Binomis molt semblants. Però en sentit estricte, no són equiparables. Del blanc al negre hi ha una gradació: tota una gamma de grisos. La tria, per tant, no és dicotòmica. Tampoc no ho és, l’elecció en un encreuament. Els diferents viaranys formen una xarxa complexa i intercomunicada. Solidària, en podríem dir. Es pot arribar al mateix lloc seguint itineraris diversos. Quan agafem una senda és molt possible que després trobem altres desviacions que ens permeten de retornar a la via rebutjada. En última instància, sempre ens queda l’opció de tirar al dret, camp a través, sense seguir cap ruta establerta. Tots els camins porten a Roma, si volem caure en un altre tòpic. El cas de la moneda és potser més complicat. O més simple, segons com es mire. Cara o creu: sense matisos. És l’única fórmula estrictament binària. Algú pensarà en la possibilitat que caiga de gairell. Una hipòtesi infreqüent, en la pràctica. Fútil, de tan inversemblant. El de la moneda és sens dubte l’exemple més pertinent per a metaforitzar les divisions trascendents. Enganyosament trascendents, en molt casos: no us deixeu confondre. La imminència fa semblar cabdals algunes decisions que vistes amb perspectiva temporal són insignificants. O potser substantives, però en cap cas culminants. Les deliberacions que normalment ens juguem a cara o creu en són ben poques, al llarg de la vida. Generalment les tries són reversibles. El bé i el mal absoluts són fenòmens rars. Desusats. Extravagants.