dimecres, 8 de juny de 2011

IMAGINEU 3 / UNA NIT D'INSOMNI


Imagineu una nit d’insomni. És impossible dormir. Els motius poden ser diversos. Una causa possible és el sofriment. Un dolor físic punyent, que us impedeix agafar el son. Una ferida; ardor d’estòmac; mal de cap... O tos. Tossiu, i les convulsions us priven de la quietud necessària. Pot ser també psicològic, el turment: un problema. Una dificultat greu. O que ho semble, almenys; altrament, seria un mòbil exigu.
Apuntem també una altra causa diferent: esteu desvetlats. Completament espavilats, contra la vostra voluntat. Potser heu fet una migdiada massa llarga; potser heu consumit alguna substància estimulant... Café. La substància que no us deixa dormir és el café. N’heu pres un massa tard i és impossible enganxar l’estat de letargia. Pot actuar-hi la suggestió. Alguna gent en pren quan vol i dorm sense problemes. Però a la mínima que els coste enfilar-la, recorden el beuratge i es desvetlen radicalment. Psicosomàtic, s’en diu.
Una darrera causa, encara: l’agrípnia. Un nom estrany, per a un origen patològic. Les malalties solen tindre noms singulars. Monosèmics. Eviten ambigüitats, els mots monosèmics, com correspon a les paraules que fan referència coses serioses. I les patologies són coses serioses: no s’hi pot jugar. No hi aprofundirem nosaltres, amb hipòtesis frívoles.
Fonts múltiples, per a l’insomni. Però en la pràctica, només dos escenaris possibles. Primer escenari: no tenim son. Buscarem activitats alternatives. Llegir, mirar la televisió, capbussar-nos a l’ordinador... Ocupacions dissuasives, si pensem que dormir és una acció, i no justament tot el contrari: el cessament transitori de la consciència. Segon escenari: tenim son. Tenim molta son. Desitgem dormir, amb totes les nostres forces. En tenim unes ganes intenses. Vehements. Però una causa externa ens ho impedeix. És el pitjor context. Patirem més. No voldrem dissuasions, ni alternatives, ni cap altra maniobra de diversió. Voldrem dormir i no podrem. Malauradament només agafarem el son quan ens hàgem de llevar. Perquè a l’alba caus rendit. Exhaust. Un son reparador, que pal·liarà ni que siga parcialment els efectes devastadors d’una mala nit. Però això només si pots quedar-te al llit. Si tens un compromís, t’hauràs d’alçar. Sense ganes. Baldat. Tenim marcades les hores per jaure. El temps per dormir no és lliure. Per tant, els estadis aptes per al somni tampoc no són discrecionals: només podem somiar quan clapem profundament. Somnis benignes, quan estem en fase MOR. D’altres potser poc gratificants, si els enganxem en fase IV. Però el pitjor de tot és fantasiejar despert. És d’il·lusos. De ximples. D’insensats.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

em resisteixo a deixar de somiar despert. Cada cop resulta més difícil, és cert, però sóc practicant expert.

Clidice ha dit...

M'ha semblat terrorífic. Serà que així com alguns fan bricolatge, jo dormo. No em puc imaginar no dormir. Fins i tot a la propera reencarnació em demano pedra, per dormir més.

Jesús Párraga ha dit...

Insomni? Això no és res, home. N'hi ha dues solucions. La primera és "trankimazin" d'un mg., la segona (si falla el trankimazin) és posar-se a llegir un llibre que tinc jo per a estes ocasions: "La génesis del pensamiento filosófico de Marx". Mano de santo, oiga. Jo no he pogut passar mai de la introducció. Et quedes sopa a les quatre pàgines. Garantitzat.