IMAGINEU / 2

Imagineu una finestra. Està closa. Si no hi ha matisos, una finestra tancada és sinònim d’obscuritat. Matisem, doncs: té ventalles. Però estan barrades, també. Per tant, tot i l’explicació, continuem a les tenebres. Hi ha la lluerna, però l'estança és fosca. Antitètic. Inquietant. Que es faça la llum, doncs. Només la llum: volem continuar aïllats de l’exterior. I en tenim opció: obrim només les gelosies. Restarem incomunicats físicament; no pel que fa a la visió.

Penseu ara que no volem llum. El que ens molesta és la calor. Tenim la pretensió de dormir, però no ho podem fer perquè fa basca. Ansiegem que entre el vent, per refrescar l’habitacle. Ara la millor opció és oblidar-nos de les ventalles i esbatanar la finestra. Es renovarà l’aire. I entrarà la llum. Perquè, si us adoneu, hi ha una opció impossible: ventilar sense que penetre la claror. No s’hi valen, l’aire condicionat ni altres dispositius elèctromecànics. Hom podria argumentar que tampoc no podrem dormir, amb tanta lluminària. Però posem per cas que tenim un son ben pesat. Podem dormir, tot i la claredat.

Adduïm un altre motiu que ens fa impertinent el fet d’obrir: les mosques. Hi ha gent que no suporta les mosques. Pot dormir amb calor, amb llum... Amb mosques, no. Tornem a discutir-ho, doncs. Cadascun al·legarem què és pitjor. Continuarem barallant dues opcions: obrir la finestra o no. Podrem enfrontar judicis de fet. Podrem jerarquitzar els avantatges i els inconvenients. Acarar-los, arribar a un consens. És evident que hi jugarà la subjectivitat. L’egoisme. Per a cadascun serà més irritant una situació. Totes en pes, si hom té un caràcter difícil. Uns i altres defensarem la nostra opció. Amb vehemència, si voleu. Potser fins i tot algú tinga manies que ratllen la patologia: té al·lèrgia als insectes; pateix fotofòbia; la temperatura excessiva li provoca desmais... Són malalties, més aviat. La decisió comença a ser innegociable, quan entren en joc les malalties. 

Reblem el clau: algún es nega a obrir la finestra argumentant que té por. Temor. Pànic, si anem a l'extrem de la gradació. No hi ha res a discutir. La paüra, en aquests casos, és un prejudici. Inalterable. Irracional. El temor és innegociable. No s'hi pot argüir res. No hi pot haver cap pacte. La finestra romandrà tancada a pedra i a bac. I la por continuarà, fins i tot si el buit està protegir per una reixa de ferro colat.

La por viu al moll de l'os. I és arbitrària. Despòtica. Tirànica.