dimecres, 25 de maig del 2011

IMAGINEU / 1


Imagineu un balcó. Un balcó estàndard d’un edifici convencional. Metre i mig d’ample per quatre de llarg, posem per cas. Acordem també que és un primer pis. Us propose un joc. De segur que heu imaginat un balcó amb barana. La barana però ha de tenir la part inferior lliure d'obstacles, de tal manera que s´hi puguen traure les puntes dels peus. El joc consisteix a apropar-se tant com pugueu a la barana, però sense tocar-la. Quatre dits de cada sabata han d’eixir del voladís. És ben fàcil. Cap problema. De segur que ho feu. Qualsevol és capaç de fer-ho. 
Imagineu ara que heu de fer el mateix, amb una lleugera diferència: no hi ha barana. El sòl, a quatre metres, sense cap barrera intermèdia. Molta gent ho faria, si l'aposta pagara la pena. Barata res no: és posar mal on no n’hi ha. Per no res només els temeraris ho farien. Rebutgem doncs els temeraris. I també els que pateixen de vertigen, que no ho farien per res del món. La resta, els que ens trobem entre els extrems, ens hi acostarien lentament, porucs, i trauríem un tros del peu més hàbil pel límit del voladís. El peu més hàbil primer, és clar: ens hi hem d’afermar abans de fer la passa definitiva. Acabada la prova, tornaríem a un lloc més segur caminant de cul. No faríem la volta. No es pot fer la volta al buit. A prop del buit, per ser exactes. Els més agosarats, abans d'abandonar el lloc, potser mirarien a sota, veurien el sòl a quatre metres, i es comportarien de manera jactanciosa.
Anem a complicar-ho una mica més. Imagineu que el balcó continua sense tenir barana, però no és el del primer pis. Està al pis de l’última planta d’un gratacel. Del gratacel més alt del món: el Taipei 101. Estem a 438 metres del sòl. Les regles del joc no canvien: cal apropar-se a la vora i traure quatre dits de sabata a l’abisme. Qui vol jugar? Ni tan sols els temeraris. Només algun trastornat, o algun suïcida.
Ara penseu. Objectivament, l’exercici és igual de complicat en els tres casos. Objectivament, la distància del sol no és un factor determinant. Els risc potencial de perdre és idèntic. Les conseqüències de la derrota, en canvi, són molt desigual. 
No compta el risc. El que compta són les conseqüències.
Ara ho podeu aplicar a la faceta de la vida que més us convinga.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Pateixo el vertígen just per no estimbar-me, però renoi! amb el teu text m'he marejat i tot!

Speaker ha dit...

La por (la por, no la prudència) té conseqüències negatives: no ens deixa fer el que ens agradaria fer i ens fa fer el que no voldríem...

M'ha agradat molt el text.

No entenc Barata res no

la distància del *sol (sòl)

ginjol ha dit...

Josep Lluís, l'errat de sòl és evident. Barata res és una expressió que significa a canvi de res. Hi ha controvèrsia sobre si és barata res o barat a res, però segons Solà la primera opció és preferible, i per tant jo tinc poc a dir.
La por. Sembla que ho hages endevinat. La por és la segona part de l'imagineu. La setmana que ve la penjaré

Speaker ha dit...

Vaja, una expressió que he aprés hui. No l'oblidaré :)

Ja espere la segona part!

Jesús Párraga ha dit...

Sartre diria que l'absència de la barana no és pas allò que ens fa por. El que ens fa por és que, sense barana, estem a mercé de la nostra pròpia llibertat: res no ens detindrà si decidim llançar-nos al buit. La llibertat fa por. Molta por.