dilluns, 30 de maig de 2011

ELUCUBRACIONS EN CLAU ELECTORAL (ARA MÉS MEDITADES)

La setmana passada em vaig ficar en camisa d'onze vares i vaig fer unes quantes reflexions al voltant de les eleccions. Fa temps que no parle de política (em posa de mala llet), però avui insistesc, després d'haver meditat la cosa. Em centraré en dues formacions (les que més m'interessen, és clar): ERPV i Compromís.

ERPV ha tret, si fa no fa, els mateixos vots que en els comicis anteriors (onze mil i escaig). Els seus líders (Agustí Cerdà el primer) no han valorat negativament els resultats. És cert que mantenir els vots al País Valencià després del que ha plogut a nivell nacional (i quan dic nacional ja sabeu a l'àmbit a què em referesc, que a hores d'ara fins i tot això s'ha d'explicar) és un mèrit. Però no és menys cert que:
1) El que passa a Catalunya és completament intranscendent per a la immensa majoria de valencians (excepte per a quatre cavernícoles que ho aprofiten a la contra per a la seua croada carpetovetònica particular)
2) ERPV continua estant en la marginalitat política, sense avançar ni un pam. No parlem d'entrar en les institucions, sinó que el vot que recull és residual. Un vot que, des d'una òptica possibilista, podria anar a parar a altres formacions que sí que han aconseguit representació parlamentària, i amb onze mil vots n'haurien obtingut dos més (per als quals els ha faltat un pèl a Castelló i Alacant). En canvi, l'abisme ideològic (o potser estratègic?) entre els caps d'ambdues formacions (que no entre els votants potencials, al meu enendre) fa inviable cap acord (almenys preelectoral, que a hores d'ara seria l'únic possible). No apel·le al vot útil, però són onze mil vots que se'n van per la claveguera (o només tenen un sentit testimonial). Crec que una coalició faria sumar uns vots per l'esquerra i no en restaria massa per la dreta. Eixirien guanyant (tots).

Compromís. Bons resultats. Grans resultats, diria jo. Sobre la influència del 15-M caldrà parlar-ne més endavant (m'hi mantinc informat al bloc de l'amic Xavier Aliaga). Però indignats a banda, la formació havia posat el que calia de la seua part per vertebrar aquest vot descontent. Compromís (o part de Compromís) ha abandonat (definitivament?) el caràcter estrictament cumbaià. Durant molts anys el Bloc ha fet un discurs de consum intern, només apte per a convençuts. És a dir, no guanyava ni un vot en campanya, i  de vegades en perdia. M'ha passat a mi. Mirava els programes electorals i no trobava res més enllà de la cultura (cultureta, sense ànim d'ofendre). Em semblava un partit de mestres d'escola. I mira que jo sóc mestre d'escola, i fàcil de convéncer. Però, repetesc, llegint els programes del Bloc tenia la sensació que quan es fera un clot al mig del carrer ho solucionarien omplint-lo de llibres.
Ara més seriosament: al 2011 Compromís (sobretot una part, insistesc) s'ha posat a la feina i ha parlat de sanitat, de vertebració del territori, de gestió econòmica, de valors (dels valors de l'esquerra!)... També de cultura i educació. Però a més ha denunciat mangarrufes i trampes de qui mana (no cal dir qui són), s'ha fet visible, ni que siga perquè els han insultat, han tingut una cara de referència (i un cos portador de camisetes: amb això no cal que us diga de qui parle). En definitiva, han estat a peu d'obra amb una política INDISCUTIBLEMENT D'ESQUERRA (moderna, sense empelts de prosoviètics, que aquests són una altres que a hores d'ara s'ho haurien de fer mirar). Han fet un discurs que ha calat en votants que van cada dia a l'ambulatori, que agafen el cotxe i van per la carretera, que veuen les notícies i s'indignen amb els caretos d'alguns dirigents, que estan sense feina, o que en tenen una precària, que... no han llegit un llibre en sa vida (ni el pensen llegir). En definitiva, Compromís ha abandonat (o almenys així ho han fet creure) el pensament tan poc rendible des d'un punt de vista electoral segons el qual "nosaltres tenim la raó i només cal esperar que la resta se n'adone". Com a curiositat, al meu poble he sentit moltes vegades com es referien al Bloc com "el partit dels sabudets". Me'ls estime molt, "els sabudets", però també molta altra gent que no ho és (ni vol ser-ho; ni jo vull que ho siga).

AL MARGE: contra el que dic, unes paraules d'un alcalde del Bloc la legislatura passada (n'hi havia tan pocs, que potser sabreu de qui parle). Segons ell, la presència en el panorama polític valencià d'ERPV és benificiosa per al Bolc, perquè modera el seu discurs i el centra políticament, amb la qual cosa arrepleguen vots conservadors. A nivell municipal pot ser, però en aquest àmbit crec que compta més la persona que encapçala la llista que la suposada "moderació" del partit, i a la llarga no és negoci. A nivell de parlament autonòmic, una ruïna.

La crítica vol ser constructiva, però el gran nombre de parèntesis que hi trobareu no és (només) per tocar els collons (que també), sinó perquè que d'algunes coses se n'ha de parlar (molt més). Us convide a fer-ho.

1 comentari:

Salva Pérez ha dit...

Una anàlisi molt encertada, amic Urbà. Com sempre. Una abraçada.