Ha acabat la final de Copa. Ha guanyat el Madrid. Jo, que sóc seguidor del Barça, no estic content, però he de felicitar-los. Crec que és tan saludable saber guanyar com saber perdre. El Madrid ha sigut un guanyador just, i el Barça un injust perdedor. Si haguera guanyat el Barça, ho diria igualment (amb els papers intercanviats, és clar). No és contradictori. L'esforç dels dos equips ha sigut titànic, i el domini i les ocasions se les han repartides, una part per a cadascú. Undiano ha estat fluix, de la única manera que es pot estar quan ho posen tan difícil, especialment en la primera part. Ho sé per experiència. Però recordeu: és només futbol, com deia avui mateix José Sámano en el seu article d'El País, del qual he copiat el títol (traduït i manipulat). Paga la pena llegir Solo fútbol, y del bueno complet. Us en deixe un tast. I visca el Barça (i el Llevant, i la UD Alginet).
Un pulso extraordinario en lo deportivo que no merece emponzoñarse con disidencias sobre himnos y banderas, debates cavernarios en los que el fútbol es solo una excusa para remover las cloacas del pasado.
Els deures subtils de la realitat
-
Lectura de les *Sàtires* de Persi, editades i traduïdes per Miquel Dolç,
que va publicar la Bernat Metge el 1954. Per a la major part del públic
culte, P...
Fa 16 hores
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada