Aquesta setmana el tastet se'n va a un gènere diferent. Però no sé exactament a quin. A l'assaig, potser? Us presente un fragment del pròleg de l'obra... Dimecres que ve, la solució. Però mentrestant, el tastet us pot donar per pensar. I per opinar, si voleu.
El País Valencià presenta una crosta dura de rompre i poc afable, aspra, desagradable, sovint ignominiosa. No negaré que hi hagi motius per a adoptar posicions d'escapisme olímpic o de romàntica derrota. Però potser aquestes actituds també són l'efecte d'una certa mandra i d'un gust pel victimisme. Hi ha tantes coses sobre nosaltres mateixos que encara no sabem! I consti que ho dic sense mica d'ingenuïtat, basant-me en una revisió dels catàlegs editorials. Són pocs els llibres produïts al país que no defugen la realitat més o menys immediata. I la premsa indígena no fa sinó augmentar l'embull. Com a resultat de tot plegat, vivim en la més completa desorientació.
Uns dies als llacs de la Maragda. Diari adolescent. (I)
-
(Relat de ficció)
*I*
Avui hem vingut amb el Jeep vell del nòvio de la mare fins al refugi dels
Llacs de la Maragda. Ell conduïa, la mare anava al dav...
Fa 12 hores
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada