Una altre poema del tastet de la setmana.
Sens dubte que és millor això que res.
Algú t'ha invitat a entrar en el joc
i tu, dúctil, hi has acceptat de grat.
Les regles, estricte i inconfusibles,
van coneixent-se sobre el terreny, cada
pauta, alguna tria, certes hipòtesis.
No són, tanmateix, iguals per a tots.
Tot déu ho sap i prefereix no admetre-ho.
I ara trobes que, potser, més que un joc,
es tracta només d'un fals simulacre,
un número de fira per peassar
el temps, una tàctica. Entens, però,
que no has fet res, ni de lluny, per difondre-ho.
Això són figues d'un altre paner.
Albert Om. No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell.
-
Com convidat a una conversa casual. Tal com són. Regal d'una amiga en
moments difícils. Gràcies per tot, Mamen.
Fa 11 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada