Una altre poema del tastet de la setmana.
Sens dubte que és millor això que res.
Algú t'ha invitat a entrar en el joc
i tu, dúctil, hi has acceptat de grat.
Les regles, estricte i inconfusibles,
van coneixent-se sobre el terreny, cada
pauta, alguna tria, certes hipòtesis.
No són, tanmateix, iguals per a tots.
Tot déu ho sap i prefereix no admetre-ho.
I ara trobes que, potser, més que un joc,
es tracta només d'un fals simulacre,
un número de fira per peassar
el temps, una tàctica. Entens, però,
que no has fet res, ni de lluny, per difondre-ho.
Això són figues d'un altre paner.
És tard, però tenim tot el temps que ens queda al davant; és tot el que
tenim.
-
La conseqüència més dolorosa de fer el mal, allò que anomenen el karma, és
el mateix mal que fem. No només aquí, no només ara. En un futur post
mortem, ...
Fa 8 minuts
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada