dimarts, 16 de febrer de 2010

CONTRA LA IMPOSICIÓ LINGÜÍSTICA (NOMÉS) DEL CATALÀ

Rodant pel Vilaweb he trobat una entrevista amb Camilo Tarrazón, president dels exhibidors de cinema de Catalunya. Avance que l'entrevista és un poc sui generis, i que el senyor Tarrazón és una mica difícil de mirar (i també d'escoltar). Em sembla intuir un rerafons més ideològic que no pas comercial, com s'entesta a justificar una vegada i una altra. Vaja, que la cosa solta un tuf fascistoïde difícil d'amagar. Em sorprén també que haja suportat 18 minuts d'entrevista: pensava que la tallaria molt abans. En fi, és el que hi ha. Una mica llarg però paga la pena de mirar-ho.

Us contaré una anècdota. Fa uns anys, vivia a Sant Cugat del Vallès. Un dia vaig tindre un matí horrible a l'institut, i després de dinar vaig decidir anar a veure una pel·lícula per desemboirar-me. Al cinema, un multisales, vaig triar una comèdia espanyola d'allò més destarotat: Torrente, el brazo tonto de la ley. La meua sorpresa va ser quan començaren els títols de crèdit, sense propaganda prèvia, i estava jo sol en una sala d'unes 150 butaques. Vaig eixir i vaig dir a un empleat que si era per mi podia anar a una altra sala, que tant em feia, i em va contestar que la podia veure sense cap remordiment, perquè era una pel·lícula espanyola i l'havien de projectar per complir la quota, amb mi sol o fins i tot amb la sala completament buida. La pel·lícula em va fer riure molt, i semblava un boig rient dins d'aquell espa fatasmagòric. Per aquells temps, mai no vaig escoltar els exhibidors (ni ningú) queixar-se per la imposició d'una quota de cinema espanyol. O, almenys, queixar-se amb la virulència que ho fan ara. Per què deu ser?

Per cert, el senyor Camilo Tarrazón repeteix diverses vegades al llarg de l'entrevista que no està contra el català, sinó contra la imposició del català. Li recordaré l'article 3 de la Constitució Espanyola:

El castellano es la lengua oficial del Estado: todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

Sovint jo també em queixe de la imposició del castellà. Però tinc motius (legals) per fer-ho.

Gentola.

7 comentaris:

jordimolinera ha dit...

Uf, jo ara vinc d'una reunió amb el PP del meu poble, Altafulla, pel tema de les consultes, i super pesats amb el tema del català. Que si som uns dictadors, que impossem sense cap criteri, que la gent ja en té prou amb el castellà... en fi, res de nou.

Albert B. i R. ha dit...

Vaig veure l'entrevista i el recull d'estupideses que diu l'home és brutal.´El motiu és evidentment ideològic (només cal veure l'hitorial dels Balañá), ja que la Llei del Cinema justament el que pretén és donar vida a un sector en hores baixes. La seva arguemntació de la pèrdua d'espectadors és falsa i ridícula, i no se la creuen ni ells.

Josep Lluís ha dit...

S'entén el neguit i la por dels exhibidors de cinema de perdre diners, tot i que aquesta por (al meu parer) és fruit de la ignorància i és també totalment injustificada. Conec un poc la situació sociolingüística de Catalunya en comparança a la nostra (la resumisc en una paraula: normalitat). Per tant, la gent no deixarà d'anar al cinema perquè la meitat de pel·lis estiguen en català. La gent està deixant d'anar al cinema, segurament, perquè és més barat descarregar-se-les d'Internet. La reacció dels amos de cines és un poc más vale malo conocido que bueno por conocer.

D'altra banda, la paraula imposar apareix moltes vegades en aquests debats. Jo a això li dic legislar, o si més no, establir una normativa. Hi ha qui no ha entés que no és igual viure en una societat monolingüe (Castella, Andalusia, etc) que en una on conviuen dues llengües (Catalunya, Suïssa, Québec, etc): en les bilingües cal establir normatives per assegurar que aquestes llengües oficials tenen presència en tots els àmbits (sí, privats també) i que cap no queda marginada. Per tant això de 50%-50% és com a mínim un bon consens.

Recorde un article de J.F. Mira que parlava de com anant per suïssa amb tren, tant la megafonia com l'assistència al viatger per part dels treballadors dels trens es feia en totes les llengües de l'estat. Allí ningú s'escama ni es queixa que li estan imposant res. Però ací hi ha qui té interessos a fer-se la víctima

David ha dit...

L'única llengua que s'imposa als Països catalans és l'espanyola. Qui digui el contrari menteix vilment. Salutacions!

Juan Carlos Vendrell ha dit...

I els únics que s'imposen a la cultura del Regne de València son els nacionalistes catalans. El que diga lo contrari menteix vilment. Salutacions!

David ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Té la mà Maria - Reus ha dit...

fent una ullada al teu blog
salutacions des de Reus