dissabte, 7 de novembre de 2009

EL BARÇA TÉ EL FUTUR ASSEGURAT


Es queixava el Pep Guardiola l'altre dia que al Barça no se li permet res que no siga guanyar. Té raó. Però és l'exigència de qui no és esportista. Qui n'és, està acostumat a guanyar i a perdre, i, encara que li coste manifestar-ho públicament, sap reconéixer que de vegades perd senzillament perquè el contrincant és millor. No sempre. Per sort, també compta la sort (valga la redundància). Altrament, no caldria jugar els partits: a principi de temporada, cada equip presentaria el pressupost i el que haguera aconseguit reunir més diners seria proclamat campió. Ací està la grandesa de l'esport: sovint guanya el més ric, però normalment guanya el millor, i no sempre una cosa comporta l'altra. Per si faltara poc, de vegades cap dels dos és suficientment superior a l'altre per emportar-se la victòria i la cosa acaba en empat.
Malauradament per als que ens agrada el joc de veritat, sense matisos i sense forofismes, els esports de massa (ací, especialment el futbol), compten amb un gran nombre de seguidors (crec que un 90%, pel cap baix) que ni entén ni vol entendre res del que hi té relació. Només vol que guanye el seu equip, de manera irracional, i si no és així demanen de primer el cap de l'àrbitre, després el de l'entrenador, al cap de poc el del president, i finalment el d'uns jugadors-mercenaris que no senten els colors de la camiseta. I ho fan normalment per aquest ordre. No es paren a pensar que, possiblement, el seu equip ocupa el lloc que en realitat mereix, perquè d'altres són millors, bé perquè tenen més diners o perquè han treballat amb més racionalitat per confegir un grup de garanties. Ah! I aquesta gent només va a veure partits de primera divisió. Rarament els veuràs al camp del seu poble mirant l'equip local o els infantils, tret del cas que hi jugue algun familiar. L'esport no és esport, és espectacle, en el millor dels casos, i ganes de batussa en el pitjor.
Trist, quan l'esport perd la racionalitat i esdevé un focus d'alienació. Quan escric entrades en aquest bloc relacionades amb el futbol, sempre hi ha algú que es queixa de la meua afició, i no entén com hi tinc tirada. I la veritat és que mirant com està el panorama entenc que més d'un se sorprenga, però ja els ho dic, que sóc irreductible.
Per cert, que el Barça va bé. Molt bé. I no només això, sinó que, com podreu veure en la foto, el futur està assegurat. Sense forofismes ni parcialitats paternes, això sí.

3 comentaris:

Emili Morant ha dit...

Però home, Urbà, ja que el xiquet tenia l'uniforme super-mega-oficialíssim, haver-li posat un baló que no fora de Bambi, que li lleva solemnitat a la cosa :-))))

ginjol ha dit...

Millor el de Bambi! Li dóna un toc kitch a la cosa, que és del que es tracta. En té un parell de reglament, però així és total!

Toni de l'Hostal ha dit...

Des de luego, ja ho dîa Fuster: «quan sigues pare, minjaràs ous!»

P.S: «¡Yo he venido aquí a hablar de mi libro!»