Em va sorprendre que va citar l'inici de moltes novel·les que també a mi, per a bé o per a mal, m'havien sobtat. Si una nit d'hivern un viatger, Ulysses, La metamorfosi... Se'n deixà una que, al meu entendre, té un dels inicis més potents de la història de la narrativa. Parle de Pedro Páramo.
Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre, un tal Pedro Páramo. Mi madre me lo dijo. Y yo le prometí que vendría a verlo en cuanto ella muriera.
Entrades
4 comentaris:
He llegit aquest apunt i m'he quedat com de pedra. D'això se'n deu dir telepatia...perquè a més he estat a punt de posar un títol del Baulenas...i frases d'ell. El que passa és que fa temps que li vull dedicar un apunt i me l'he guardat per un altre dia. Coincidim també en què la novel.la del Rulfo és fantàstica i és un inici que no es pot obviar.
A l'altre blog vaig fer una volta un post amb els meus inicis preferits i el de Pedro Páramo estava. Els altres crec que eren el de Moby Dick, el de Scaramouche, el de La pell freda, el de Lolita, el de Los detectives salvajes, el d'Anna Karenina, el de La Metamorfosi, el d'El Túnel, el d'El mal de Portnoy, el de Cien años de soledad... algun més hi hauria, però eixos són els que me venen al cap (crec) que vaig citar.
Tenim el tríptic dels Premis Ciutat d'Alzira, però com sempre, no l'hem mirat, i ara en llegir açò... ens maleïm, perquè Lluís-Anton Baulenas és un autor de toc (no hi ha pedres?, perquè no ha d'haver autors) per a nosal3. Des que llegirem "El fil de plata" no hem deixat de llegir tot el que publica i cau a les nos3 mans... la seua darrera novel·la "El nas de Mussolini" la tenim a la prestatgeria de pendents... gràcies per comentar-nos-ho!!
Pos si que hi ha telepatia sí jajaja. Però clar, entre malats de llibres ja se sap...
Crec que com per a moltes coses a la vida, un bon principi és molt i molt important.
Publica un comentari a l'entrada