dijous, 7 de maig de 2009

UN MAL DIA (RELATIVAMENT)


Com que comença a fer calor (o, com a mínim, no fa fred) al matí m'alce més prompte. Em desperte, i quan em canse de pegar bacs pel llit, em desdejune i faig temps fins l'hora d'anar a treballar. Solc aprofitar per anar avançant feines. Però només em quedava un cigarret i al poc he decidit d'anar cap al treball. He parat en un bar per comprar tabac i fer un café. Eren les 7.45 del matí, i només hi havia l'amo i un veí meu, poc parlador. A aquestes hores, s'agraeix el silenci. Al poc (el cambrer encara no m'havia servit) ha entrat una colla de sis hòmens, parlant de futbol. Del partit de la Champions d'anit. No, no estaven contents per la classificació del FC Barcelona. Mentre travessaven la porta un ja apuntava que al pobret Chelsea (al pobret Chelsea del pobret magnat Abramovic) no li pitaren tres penals claríssims. Al poc de prendre cadira, amb l'aquiescència de la resta, els tres penaltis ja n'eren sis, i a més d'expulsar Abidal, l'àrbitre ("el pelat eixe dels collons", textualment) hauria d'haver expulsat mig equip, "una quadrilla de gorrinos que fent-se els bons només fan que pegar pataes" (Xavi? Iniesta? Messi?). Però el pitjor estava per arribar. Com no, la conversa ha derivat del futbol a l'Alta Filologia (les majúscules són meues).

- Això només tenen ous per fer-ho que els catalans: si volen jugar la final de la Champions, unten l'àrbitre i a jugar-la; si volen que la gent es pense que el català i el valencià són lo mateix, paguen lo que siga i la gentola de la Universitat diu lo que els manen... A mi m'ho ha dit un que coneix molt al Zaplana, que diu que quan ell manava anà a la Universitat a dir-los quants diners volien per dir que valencià i català eren llengües diferents, i ni li contestaren. Imagina't lo que els pagaran els putos catalans!

He begut el café d'un glop, he pagat, i he marxat per no escoltar més barbaritats (imbecilitats, subnormalitats, en podríem dir). Digueu-me babau, però a hores d'ara aquestes coses encara m'afecten i em posen de molt mala llet. De raspellot, mentre eixia, he sentit que un de la colla deia al cambrer que anaven a un hivernacle a collir melons. He pensat que no calia que perderen el temps en desplaçaments inútils, perquè es podien collir els uns als altres allà mateix.

A les vuit en punt estava a l'institut. No comencem fins les 8.30, i he aprofitat per fer una ullada als diaris i per preparar la primera classe (que ja tenia preparada). No sé per a què. Només entrar per la porta una alumna m'ha dit (m'ha acusat) que el llibre que havia posat com a lectura per al tercer trimestre valia 14 euros. Li he contestat que si tenia cap problema per comprar-lo li'n buscaria un a la biblioteca, o li deixaria el meu. M'ha dit que no, que ja l'havia comprat, però que per què posava un llibre de 14 euros si n'hi ha de 9. Li he preguntat perquè portava unes Nike de l'últim model, si també hi ha sabatilles més barates, i la seua contestació m'ha deixat ko:

- No són de l'últim model. I a més, les sabatilles serveixen per a alguna cosa, i el llibre no.

M'ha ferit enmig de l'ànima. Sobretot perquè és una bona alumna, estudiosa, i normalment conseqüent i educada. L'aprecie, i m'ha molestat pensar que, amb aquesta mentalitat, d'ací a uns anys estaria collint melons en algun hivernacle i despotricant contra els catalans. Després he pensat que no, que potser arribaria a presidir alguna Diputació Provincial (la de Castelló, la de València o la d'Alacant, que les tres són de nivell). Però siga com siga, m'ha posat de mala llet per a tot el dia. Ha estat una jornada d'aquelles que t'entren ganes d'enviar-ho tot a fer la mà.

Per sort, a la vesprada he repetit amb el mateix grup d'alumnes (en sóc tutor). L'alumna ha vingut a disculpar-se, sincerament, i s'ha mostrat penedida "d'haver tingut una eixida tan absurda". Ara, fa uns minuts, el meu fill s'ha adormit després que li contara un conte. Són les coses que fan que demà tinga ganes de tornar a estar al peu del canó. Encara que els melons continuen redolant.

5 comentaris:

Núria ha dit...

Sí que va ser un mal dia, però, per sort, els mals dies poden acabar bé i deixar-nos amb l'esperança que demà serà millor.

Ara em ve al cap aquella cançó de Serrat, recordes?: "Hoy puede ser un gran dia..."

Núria

McAbeu ha dit...

Dies així són d'aquells en que seria millor no aixecar-se. Sort que al final s'arregla una mica.
Per cert, la frase de l'alumna comparant la utilitat de llibres i sabatilles fa mal i és, de veritat, un torpede a la línia de flotació del nostre sistema educatiu i ben directe. Ànims a tu que t'hi dediques!

Aina ha dit...

El comentari de la xica és dur, però l'escola no pot -ni ha- d'assumir-ho tot. Pensa que és l'edat, que és la societat i el que els envolta, i que és una eixida que ha tingut en un moment determinat. Són tantes coses...
En canvi, contra la burrera com la del bar, poc es pot fer des de la classe.
Ànims.

Nuredduna ha dit...

Urbà, si el món fóra perfecte i els alumnes nasqueren ensenyats no ens faria falta alçar-nos cada dia per anar a l'institut a fer classe. Pensa que tota pedra fa paret i que de mica en mica podem ajudar a construir el futur que desitgem, com contant-li un conte al teu fill.
Un beset molt fort!

Josep Lluís ha dit...

Segurament ha fet eixe comentari reproduint l'opinió d'altres alumnes, pares o de bona part d'una societat... és normal que eixe discurs ho amere tot i afecte el comportament d'un adolescent. Ells imiten tot allò que "mola". Ara, si la xica després ha tingut el valor d'acostar-se al profe i disculpar-se significa 1) que té bon fondo, que la pots "salvar" de la vulgaritat 2) que t'aprecia.

Salut!