TROSSOS I MOSSOS 15

Aquesta setmana he preparat tres cosetes: dues relacionades amb l'educació, i una amb el procés de creació. Per què deu ser? Allà van:

- Si voleu pensar, podeu llegir La paradoxa d'educar, del bloc La vida diferida.

- Si voleu seguir com es fa una obra de creació pas a pas, podeu consultar aquesta pàgina de l'Acadèmia d'Art Gargot i les explicacions de l'amiga Júlia.

-D'afegit, podeu veure una crítica (entusiasta) de Plagis a Nosal3 som + de tres. M'ha servit per conéixer el bloc que, evidentment, enllacem als favorits de la dreta.

- I si us presenteu a oposicions, no deixeu de llegir el text que ha escrit Emili Chaqués. Ben trobat, com tot el que fa. Jo mateix el signaria, si no fóra perquè a hores d'ara tothom desconfia de mi i el plagi és massa evident. Però els consells són bons. Feu-li cas.

GRIP OPORCITORA

Estrés, cansament, pensament polaritzat, dèria per les xifres, malhumor i un llarg etcètera formen part dels símptomes que milers d’opositors sofreixen quan arriben aquestes dates.

Són diverses les sensacions que travessa qui estudia oposicions en aquesta fase de la seua preparació però tanmateix la sang freda i el cap gelat són el millor antídot en les quatre últimes setmanes abans del primer examen.

La pressió acostuma a envair els pensaments dels professors-estudiants i preguntes com: “Em sortirà algun tema?”, “Si em surten cinc temes que porte de les cinc boles, quin trie?”, “Aprovaré enguany?”, “Si no aprove aquest any, ja no em presente més”, “Ja no puc més! A fer la m...”, “Si em surt aquest tema... triomfe”, “Tot el món porta més temes que jo, millor no em presente...”, “Porte més temes que ningú, ¿no en portaré massa?”

A més a més, com si es tractés del programa Cuarto Milenio d’Íker Jiménez, la suggestió altera la massa opositora de forma esfereïdora i ho fa sempre a partir de les conegudes llegendes urbanes. Siga quina siga l’especialitat a la qual s’opte tothom coneix (sempre a partir d’un altre que li ho ha contat) el cas d’aquell que aprovà amb cinc temes estudiats, o de l’altre que s’estudià 67 temes i no li’n va eixir cap, o el que la setmana anterior va somniar que eixia el tema X i, vés per on, se l’estudià en set dies i va traure la plaça. És bonic creure en els miracles, jo hi crec, però encara que resulte axiomàtic, el treball diari, la paciència, i també, una mica de sort, són els únics elements que ajudaran els aspirants a funcionaris a obtenir allò desitjat: la plaça.

Són molts els preparadors, entre ells els meus, que ondegen el lema “açò de les oposicions és una carrera de fons”. I amb els anys, hom s’adona que el vell dimoni sempre té raó. Preparar una programació, unes unitats didàctiques i un temari assequible porta temps, i aconseguir-ho a curt termini és possible però complicat. De fet, hi ha gent que malgrat aprovar la fase d’oposició amb bona nota el primer any, decideix refer la seua programació l’any següent i reestructurar el temari estudiat, sota el pretext que “tot és millorable”. Totalment cert. Nogensmenys, l’únic factor en contra “real” que tenen els opositors és el temps. Cada dia hauríem pogut estudiar una hora o dues més, el cap de setmana hauríem pogut dedicar-li més temps a les oposicions, i quan més ho pensem més malestar psicològic tenim. Però el benestar emocional és important. Tothom que passa per aquest procés té daltabaixos, atés que la pressió pot arribar a ser molt forta. Llavors hem de tirar mà de Goytisolo i recordar els seus versos quan li deia a Júlia: Nunca te entregues ni te apartes / junto al camino nunca digas / no puedo más y aquí me quedo; recordar Lluís Llach quan canta: Cal anar endavant sense perdre el pas, cal regar la terra amb la suor del dur treball; i el desaparegut Mario Benedetti en recitar: Para gozar el mañana hay que pelear en la hora, con tu puedo y con mi quiero vamos juntos compañero.

Tanmateix, quan el cos ens diu “prou” cal fer-li cas, deixar-lo descansar un estona i després, si escau, continuar. Sinó, mireu el Barça de Guardiola. Al contrari que fan la resta d’equips de futbol, el dia anterior del partit al Bernabeu no va entrenar. Calia tenir cura del benestar psíquic i físic de l’equip i el de Santpedor els donà una jornada de descans. El resultat d’aquell partit ja el sabeu: 2 a 6 a favor dels blaugranes.

Enguany molts companys i jo ens presentem per tercera vegada a les oposicions. El temps ens ha donat experiència, els preparadors ens han ensenyat els mecanismes i cadascú sap el temps que li ha dedicat a aquesta relació d’amor/odi per conquerir el cor de la senyora Oposició. Ja sabeu el que diu la dita de les terceres ocasions. Però com diu Guardiola, cal anar partit a partit.