La catosfera va carregada de futbol. Podríem dir que és una catosfera futbolera. Alguns en parlen a favor, i d'altres en contra. La immensa majoria mostra la seua simpatia pel Barça i per la seua magnífica trajectòria. D'altres no entenen el fenòmen del futbol com a espectacle de masses. En fi, per a tots els gustos.
Entre els qui es declaren futbolers hi ha Esperança Camps, que en parla als posts Don Andrés, li diuen i El Barça. Emigdi Subirats rebla el clau a Aposteòsica final aliena a l'espanyolitat i El 2-6 team. Al bloc de l'amic Perucho, Alavoradelriumare, també se'n parla, encara que tangencialment. Gora Barça!!!, es diu el post.
Hi ha escèptics. Per exemple, ho deixa clar Raimon Galiana a Des d'Altea estant, amb el post Futbol. També parlen en contra (i d'altres a favor) als comentaris d'uns posts d'aquest mateix bloc que porten per títol M'agrada el futbol i Déu existeix i parla català.
En definitiva, per a tots els gustos. Però el que més m'ha cirdat l'atenció és que alguns diguen que no entenen com alguns intel·lectuals es veuen atrets pel futbol. Jo més aviat no entenc com es pot aplicar l'apel·latiu d'intel·lectual a ningú.
Per cert! El Barça es campió de lliga sense baixar de l'autobús. Ja ho va dir el gran Helenio Herrera.
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
-
*( Fotografia de Jürgen Fälchle)*
*II *
*Vindrà l’hora de jutjar-me *
*i hauré estat els meus versos i esborralls:*
*una joguina plàstica, un gla...
Fa 13 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada