ROMANÇO LITERARI 36 / PREMIS, POLÈMIQUES I ANÒNIMS

Ha passat el mes d'abril. Volant. Ja som gairebé (sóc gilipollas, segons Rus) a mitjan maig, però encara em queden algunes recialles d'activitat literària. Em resta visitar tres instituts i un club de lectura, el que queda de mes. Ja us aniré informant. En definitiva, abril ha estat carregat. Ja us n'he parlat, de la meua presència a la Fira del Llibre, amb signatures i taula redona, de l'entrevista a Levante TV, la visita al Centre Penitenicari Castelló II, etc. No us cansaré més. Vull parlar-vos d'una altra cosa.

Entenc l'activitat literària com la més individual (i individualista) que hom puga imaginar. No tinc, en absolut, sentit corporatiu. M'alegre quan algun amic guanya un premi o, simplement, publica. Fora d'això, em dóna exactament igual qui guanye els premis en què no participe. Si hi participe i guanya un altre, m'emprenye, i si quan llig l'obra guanyadora és una patata (m'ha passat més d'una vegada) m'emprenye encara més, i alhora pense si el premi està manipulat o si la meua obra és encara més dolenta que la guardonada. Però no vaig mirant d'ací d'allà qui guanya què. M'interessa el que guanye jo, que em permet publicar, i em dóna igual què no guanye o què guanya un altre.

Per desgràcia, durant les últimes setmanes, el meu bloc ha estat aprofitat per gent diversa per parlar al voltant d'una polèmica literària (totalment aliena a mi). Es tracta de la concessió dels Premis de la Crítica, organitzada per la AELC. Ni entraré ni exiré en aquesta polèmica. Vaig per lliure fins al punt que desconeixia que els premis de la crítica els organitzava l'AELC. De fet, em vaig assabentar de la seua existència l'any passat, quan guanyà Baixauli (digueu-me ignorant). A més, fins l'altre dia pensava que els donaven els crítics. En definitiva, però, és un premi al qual no m'he presentat, que no esperava (ni espere, ni esperaré) guanyar ni remotament, i que m'és totalment indiferent. Ho dic pels anònims comentaristes que deien que <<Plagis i Bromera meriexien un altre tracte>> (sic). No em considere maltractat. Ni tan sols ignorat. Si m'hi considerara, seria, senzillament, un cretí. Enhorabona doncs a Salvador Company i a Isidre Martínez Marzo que han guanyat ex aequo en narrativa, a Isabel-Clara Simó que ho ha fet en assaig, J. M. Balbastre i Teresa Pascual en poesia (també ex aequo) i Toni Torreño en teatre. També enhorabona a Quaderns del diari El País, que ha guanyat el premi Difussió. La veritat és que últimament estic per altres coses i no he llegit cap de les obres premiades (digueu-me inculte ara, si voleu), tret del Quadern, que seguesc habitualment.

Ultra tot això, una lleugera suggerència: tanta endogàmia no és bona. No dubte en absolut de la imparcialitat i l'honestedat del jurat, però el fet que diversos membres hagueren presentat l'obra d'un dels guardonats dóna raons (en plural) als malpensats i la raó (en sigular i determinat) als que havien avançat el resultat. Més si aquest guardonat forma part de la junta directiva de l'organisme que atorga el premi. Que es coneguen personalment o no és intrascendent: som quatre gats i jo mateix els conec quasi tots. I ho dic des de la més absoluta indiferència. Fins i tot em semblaria bé que muntaren un premi per autoguardonar-se. Jo mateix, a les meues festes, convide qui vull. Però després no dic que són de lliure assistència.