En català, sovint fem servir el barbarisme "gilipollas", de vegades adaptat en la seua forma "gilipolles".
GILIPOLLAS: adj. Persona que es tonta y encima está orgullosa de serlo.
Aleshores, gairebé està clar qui és el "gilipolles". O sense el gairebé.
Si voleu (i teniu estómac) per escoltar el parlament sencer, el podeu trobar ací.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
9 comentaris:
urbà: sempre m'ha cridat l'atenció que quan es produeix un cas d'aquests en que algú amolla una animalada contra un col·lectiu determinat, contra una minoria.... sempre, sempre, sempre, hi ha un cor de gent que li riu les gràcies. per què? qui són aquestes persones? que n'esperen del bròfec?
esperança
es comenta tot sol
Esperança, Toni Cucurella i Xavier Aliaga, païsans de l'interfecte, ho expliquen molt bé en els seus respectius blocs. Li riuen les gràcies per dues coses. De primer, perquè en el fons pensen igual que ell, i també perquè els sembla un bufó que parla un "valenciano de pueblo muy gracioso". Pero em quede amb la frase que Aliaga pren del Quijote. "Ladran, Sancho, luego cabalgamos"
Aquest comentari, i sobretot el de "rematarlos", si el diu algú del PNB o d'HB a Euskadi, o algun radical d'esquerres independentista català o valencià, o tan sols d'ERC, hauria estat motiu d'empresonament. Així són les coses. Aquestos, els peperos, fan més por, són més efectius i tenen sicaris, però mira, algú ho interpreta com una bajanada.
Traigo la camisa negra...
Algú li haurà d'explicar al cagamandurri aquest que el País Valencià no és seu. Ah, i ALESHORES I GAIREBÉ (en sé més, però ell no i no vull fer-li pedagogia. Quan vaja a escola ja li faran una ACI)
Salut i Terra
Amic Urbà: t'he de confessar en la meua ignorància que desconeixia que Alfonso Rus era el president de la Diputació. Alguns el coneixem per altres coses, com ara ser candidat a president del València CF o coses pitjors. Vull dir que quan he sabut que el personatge en qüestió presideix la Dipu, m'ha caigut l'ànima a terra.
Vols dir, Urbà que no som Gili...? Si este ens representa, no ho tinc tan clar.
PD. Urbà, he comprat el teu llibre guanyador del Ciutat de Puçol 2005, La màquina que ronca. Què em pots dir, abans de començar-lo?
Uf, Salva! Què t'he de dir? És la meua primera novel·la, a hores d'ara canviaria algunes coses, però el que està fet està fet. Puc dir-te que hi ha gent que diu que és millor que la meua producció posterior, però jo crec que l'ofici es guanya escrivint.És bastant diferent de "Plagis" i "Femení singular". Diguem-ne que és més clàssica.
Una abraçada.
He escoltat el parlament sencer. Vos ho recomane. Un discurs extremadament simplista, que en diverses ocasions convida a l'electorat a no pensar, no criticar («No se calfeu el cap»), cosa que, atenent el resultat de les nostres eleccions en els darrers anys, sembla ser un mal endèmic valencià. També simple(a banda de victimista i aprofitat) en oferir el seu partit com la bareta màgica, la única alternativa a la crisi econòmica, sense dir ni pruna de com ho pensa fer (despatxant funcionaris?). A més, no només menysprea educadors i funcionaris, sinó el poble sencer quan diu que la gent només llig el diari quan guanya el València (potser el subconscient li ha fallat i extrapola el que fa ell a tota la població).
En resum, un discurs totalment vulgar.
Malauradament, té èxit, la majoria del poble li riu les gràcies.
Paciència i salut
Completament d'acord amb la teua anàlisi, Josep Lluís. Una anàlisi que no mereix el personatge en qüestió, però que és bo de fer-la.
Publica un comentari a l'entrada